Encara sota els efectes
devastadors de les retallades, el desembarcament programàtic de Jaume Collboni ha
de ser l'anunci del retorn d'un debat cultural desaparegut els darrers anys. La
posada de llarg amb conferència, les primeres decisions (IBI, negociació amb
Plensa o cultura als barris) són senyals de que un nou paradigma es vol
sotmetre a discussió. Arrasat el model de l'opulència i inert el patró de la
precarietat, la cultura ha de buscar un nou camí per recuperar el paper de mediador
social que li correspon. Collboni i el seu equip ho entenen així, i tot i la
falta d'alè dels anteriors gestors, sembla disposat a recuperar el temps.
He trigat uns dies a dir
això esperant la resposta de Santi Vila. Presumia que el conseller, persona de
diàleg, recolliria l'envit i, com a mínim, posaria les bases per restablir un
debat a la recerca d'un model de futur que superi la inanició aportant una nova
volada a un sector depauperat. Però passen els dies i el Departament de Cultura
continua desaparegut en combat. Qui fa un temps parlava de tornar als valors
fundacionals com a instrument a partir del qual posar en valor de nou les
institucions, ara encapçala un organisme incapaç d'aportar cap element de
discussió més enllà d'inauguracions oficials. De fet, la seva intervenció
recent més sonada ha estat saludar els guanyadors de les eleccions basques i
gallegues, i ja ha estat públicament renyat per Mònica Terribas. Ni al seu blog
ni als parlaments protocol·laris tampoc no hi abunden les reflexions culturals prospectives.
I amb algun director general virtual, el seu equip mai no ha funcionat. Així no
hi ha debat, hi ha atrofia. I anem esllanguint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada