Rentrée vol dir Setmana

No érem gaires els que vam maldar durant anys per una rentrée literària a l'estil francès; però érem insistents i al final ens n'hem sortit: el llibre en català ja te la rentrée consolidada, és diu Setmana del llibre en Català. Amb nou espai, més participants i massa calor (em deien que la calor feia perdre vendes), la 34èna edició ha estat un èxit. És clar que hi ha coses a millorar, sempre cal millorar; però per un sector que encara pateix la crisi i l'abandonament de l'administració, consolidar una activitat potent i central que ha mobilitzat favorablement la ciutadania i l'opinió pública és una bona forma de recuperar gradualment el protagonisme social perdut. La rentrée fa el llibre més visible i el sector més connectat amb el món; pas previ a la internacionalització de la Setmana.

Són molts els factors que han provocat l'ensulsiada del llibre, ara no cal enumerar-los, però recuperar tan esplendor com es pugui només es farà prestigiant-se, guanyant nova visibilitat, provocant atracció i interessant. Aquesta Setmana ha mostrat al ciutadà, lector o no, que això dels llibres i la lectura pot ser una activitat atractiva per a tothom. Actes, novetats, autors i editors han treballat plegats en aquest sentit com mai. El llibre és un art industrial que ha de recuperar un lloc en l'hostil territori d'aquesta època líquida. I en català encara més. Per això cal seguir per aquest camí, i amb més intensitat encara. La taca d'oli que s'ha escampat per l'avinguda de la Catedral ha d'acabar xopant tothom i tots els estaments de la societat catalana. De moment, si l'edició en català comença tímidament a aixecar el cap, la Setmana hi te força a veure.