En Ventura Ametller va ser
un escriptor empordanès que va viure mitja vida a Mataró fent de veterinari. Un
podria pensar en el típic personatge contradictori d'aquest país de
contradiccions que ell va batejar amb el nom de Bacanàrdia a Summa kaòtica i
Resta kaòtica, dues novel·les on la bis irònica del surrealisme empordanès es
barreja amb la cruesa expressionista capaç de convertir el món en una successió
d'arbres retorçats de Soutine. Però en Ventura no en tenia res de contradictori,
ni busca-raons. Es va fer escriptor gràcies a uns certs ànims d'Espriu i Pla,
va publicar cinc llibres amb l'ajuda d'en Valerià Pujol, i la seva ingent obra
original, exògena i polièdrica s'ha convertit en lectura de culte, que és el
foc a que estan destinades les peces úniques. Dit això, els qui el vam conèixer
el recordem com una persona afable, intel·ligentíssima i gens fàtua.
Amb motiu dels 30 anys de
la primera edició de Summa kaòtica, la família i la ciutat de Mataró li estan
dedicant tot d'actes acadèmics que van començar amb una taula rodona francament
mediocre i que porta cua en crítiques i sagnants retrets en articles
periodístics; petiteses de Bacanàrdia, res que importés Ametller més enllà de
fer-ne una lletania irònica en un episodi menor. Per sort la segona taula va
estar a l'alçada de l'autor i la seva obra. No es preveuen diatribes a les
ponderades i documentades intervencions d'Anna Maria Corredor, Albert Calls,
Marta Puigventós i, sobretot, Blanca Codina. La Blanca és una jove que ha fet
una geolocalització comentada i anotada de tots els topònims de l'obra del seu
avi que ell desfigurava i estrafeia. Una feinada intel·ligent que va exposar de
forma molt afable i modesta; gran. Com en Ventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada