Una excursió arti

Una inversemblant ruta ken keseyniana (Elèctric kool aid acid test) d'art, calor i furgoneta em du a Ceret, Cadaqués, Ventalló i Sant Feliu. Entre la interpel·lant i colpidora cruïlla de text i matèria que fa Jaume Plensa a 'Le silence de la pensée' (fins el 15.11), i el llarg i tortuós camí vers la post conceptualitat que descriu l'exquisida col·lecció de la Fundació Perramon (amb el morbo estiuenc del fons Ràfols Casamada); l'exposició 'Cadaqués porta d'entrada' (fins el 13.09), repàs dialèctic entre el vell i el nou que ha esclatat a la vila, a la Galeria Cadaqués, és el nexe pop i transgressor de l'excursió necessari en temps de vacances.

L'impacte de les zones boiroses d'Anna Malagrida amb el llegat constructiu de Duchamp, Johns, Bombelli o Hamilton, en el marc d'un Cadaqués envaït, llord i suat, genera una representació icònica de l'agonia estiuenca perfecta. El diàleg no és només entre mestres i deixebles; la indolència, la platja i les pells colrades de sol arrodoneixen l'argumentari de la trama confegida per Huc Malla i Vicenç Altaió. 

Després, a la benestant Sant Feliu, la visita a 'Barcelona-París-New York. D'Urgell a O'Keeffe. Col·lecció Carmen Thyssen' (fins el 18.10) és un bàlsam amb aire condicionat que cada agost agraeixo a la baronessa, una de les persones amb diners que més estimen l'art català, una forma de gastar-se'ls que aplaudeixo. Estes, Nesbitt o Meifren m'interpel·len sobre la ciutat patida, la ciutat somiada i la ciutat mitificada a la que retorno quan la calorada cedeix i em permet sortir d'aquesta letargia d'ensopiment xaró de l'estiu. Ja hi tornem a ser, tot i que sospito que el diàleg i la reflexió que ens aporta l'art servirà de poc aquesta tardor.