No calen més obituaris, no cal cap exercici de nostàlgia sobrevinguda. He passat bons dissabtes allà. Hi ha presentat llibres, he firmat al costat de mites del gènere com Donna Leon, he descoberts autors i títols, he fet col·legues i he confirmat que la meva antiga passió pel gènere negre, que em va inocular l'enyorat Jaume Perich, és una malaltia que afecta a molta gent. I també he entès que la novel·la negra és una fórmula extraordinària per interpel·lar als lectors sobre la nostra cruel societat actual; que no hi ha forma millor per narrar el nostre temps que les claus criminals d'aquest gènere, per què vivim en una societat governada pel crim organitzat. De tota mena.
És el mateix que ha acabat amb la llibreria. Ens sabem perdedors, que hi farem. El dia 4 d'octubre la vida seguirà, si no han acabat amb ella abans i estem tots morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada