La bona setmana

Amb l'esperat retorn dels editors valencians, la presència d'editors illencs i ebrencs, més visibilitat als mitjans de comunicació i l'augment, lent però, de l'aparició d'importants novetats editorials coincidint amb la Setmana (el Hachmi, Nadal), la 33 edició de la Setmana del llibre en Català fa goig. El procés que es va iniciar fa uns anys intentant fixar dates i lloc, ha permès consolidar la que ha de ser segona gran cita anual del llibre català. La feina de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana per arribar a aquest punt és ingent, i tots els directius han aconseguit aparcar diferències i interessos personals en favor d'aquest gran projecte nacional i cultural. A vegades no ha estat fàcil, però el resultat és bo.

Un cop aconseguit amb l'ajuntament assegurar el Pla de la Seu com a lloc propi, després de l'ensurt que el regidor Jaume Assens, per ignorància, va ocasionar durant la presentació, els reptes futurs que han d'afermar la Setmana com a la segona pota comercial del llibre en català són: ampliar de forma generalitzada la publicació de novetats importants. La Setmana ha de ser la rentrée, i les seves novetats han de ser els grans èxits editorials de la tardor-hivern i fins Nadal. Què els grans grups editorials (que també ho són en castellà) entenguin la idiosincràsia del llibre català depèn, en bona part, que això funcioni. Intensificar la difusió. Cal una aplicació que ajudi a fer útil la web i que els mitjans públics s'hi impliquin a fons; és la seva obligació. També cal fer noves casetes pràctiques i belles (la que hi ha de prova te problemes) i que la programació sigui atractiva per al públic en general. Hi estan treballant en tot, però encara hi ha feina a fer. Sort.