Passa la vida
La ment no sempre habita on van les passes.
Passa la vida exhausta pels carrers
d’aquesta ciutat lenta on m’enyoro
dels anys que no tenim per gastar
en cançons, amors i velles revoltes.
Passa la vida i en compto els instants
que al final arxivaré a la memòria;
quants en seran, sis, vuit? Massa soroll
per a un bagatge tan magre, insípid.
Passa la vida i no passa mai res
digne de ser portada d’un diari,
peça de museu, poema de Yeats
o drama de Shakespeare.
Quanta
misèria.
Passa la vida i tot se’ns acumula
sense desordre ni aldarull, silent,
tal com naixem, vivim i, alguns, morim.
Quin pal no poder-la armar ni un minut.
Però la vida passa molt afuada
i arrogant i se’n va en un pensament
en una coma mal posada, en l’èmfasi,
en el tu o jo, en buscar el que ens mata.
Tot plegat un bon desastre, per què
la ment no sempre habita on van les passes.
(de Platges de la ment. Ed. Germania)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada