Si la cultura fos capaç d'imbricar-se profundament en les arrels mateixes de la política (no de tenyir-ne el discurs: d'empeltar-lo), probablement els diversos actors d'aquest moment es mourien en un tauler de joc diferent; creat per ells mateixos, no es tracta de substituir una cosa per l'altra, i amb uns paràmetres més propers a l'humanisme de calat profund i divers que al màrqueting 'faster sons'. En una cosa així pensen sovint aquest tipus de persones que, modernament, se'ls diu culturalistes. Són gent què, separant curosament el pervers consum, pouen en el necessari i múltiple efecte de la cultura en la nostra societat. I si hom els anomena culturalistes és per què, allà on van, projecten aquesta actitud, construint espais de debat a través dels quals la cultura sigui permeable a la política, ajudi a bastir discursos socialment més sòlids, i es beneficiï de la res pública.
Però aquesta idea viu ara en camps de refugiats. Mals temps per pensar i pitjors per a mantenir una visió argumentada tant de la realitat com dels anhels. Les idees s'alineen per exigències del guió. Els actors de la política dicten la reflexió a la cultura i la fan passar per l'adreçador. Hi ha qui hi te molt a perdre si pensa. I hi ha qui te por i qui no. Aquest darrers segur que no canviaran les coses ara; això és un treball lent, ingent i incert.
Després d'intentar-ho a Catalunya Ràdio, ja veurem que en quedarà, el culturalista Fèlix Riera s'uneix a Llucià Homs (Virreina, La Fabrica, Loop), per tirar endavant una publicació digital on firmes de solvència reflexionin sobre cultura, política, societat i com cal fer-ho per bufin vents favorables a l'art i el coneixement. Cap a finals d'octubre a la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada