Xavier Batlles, fundador de l'Orquestra Mirasol, havia iniciat la transició cap a les músiques tradicionals amb Mirasol-Colores i la Rondalla de la Costa. Els Harmònica Brava Joan Albert Amargós, Feliu Gasull, Carles Benavent o Joan Saura aportaven el talent que, des del jazz, funk o jazz-rock (Música Urbana, Blay Tritono), transitava per la clàssica. Eliseo Parra ja havia connectat amb Al Tall, l'Ovidi Montllor i la resta de la cançó. 'Saki' Guillen venia de l'experimentació progressiva del 'Licors' de Pau Riba i Daevid Allen (Soft Machine). La música era la protagonista cultural en aquella Barcelona emergent i transgressora com no ho ha estat mai més. La música catalana portava el segell de la innovació que naixia del diàleg i l'experimentació. Només calia un reactiu. La música popular el va portar amb 'Lo poder del cant'.
Res ha tornat a ser igual després de l'esbojarrat estiu del 79. Aquella primavera havien arribat els ajuntaments democràtics i havien nascut les ràdios municipals i El Punt diari. A la tardor va entrar en vigor l'Estatut de Sau. Catalunya feia les primeres passes per ser un país modern. El projecte de Batllès, Fàbregas, Cabré i l'Harmònica Brava va obrir les portes a una nova tradició exaltada pel nou i enamorada pel vell i va crear una nova generació de músics com el mateix Eduard Iniesta.
Havia nascut el tradipop. I avui és part de l'essència musical del país.
L'espectacle Folk Laietà: Lo poder del cant, 35 anys del disc de l'Harmònica Brava es farà dijous dia 5 de març a l'Auditori de Barcelona dins el festival Tradicionàrius 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada