L'edició en català precisa encara d'una locomotora que tibi dels nombrosos vagons que, per sort i malgrat la crisi, la componen. No per ser propietat quasi absoluta del més gran grup editorial en castellà, Planeta, Grup 62 hauria de perdre aquesta condició, però la sortida del fins dilluns director general, Xavier Mallafré, complica aquesta posició. Mallafré, que ja era de Planeta, ha dirigit el grup durant vuit anys fent el més difícil: conduir el procés gradual d'absorció, ajustar els números i les vendes, i tot plegat fer-ho mantenint la personalitat i catalanitat dels segells. No ha estat una feina fàcil, massa peces diferents i a voltes oposades per casar, però la discreció i professionalitat d'en Mallafré han estat claus. Ara 62 serà una marca més a la divisió de llibreries de Planeta, sense 'excepció cultural' que valgui. I la simbòlica presidència de Josep Ramoneda difícilment millorarà l'estatus.
Si es controla de forma quasi absoluta una empresa (79% de les accions) no cal director que raporti als accionistes, d'acord, però en Mallafré venia de Planeta i ara n'ha marxat. Ha estat un procés parlat i ben portat per ambdues parts, i ell te la intenció, encara negociant-ho, de col·laborar amb 62 des de fora. Els ofereix un any en exclusiva per liderar projectes que ja estan en marxa i proposar-ne de nous. Però de moment la locomotora es queda sense maquinista. En Xavier Mallafré ja no es veu ja treballant a Planeta sense fer-ho a 62.
Fa vuit anys de cada 100 libres venuts 20 n'eren en català, ara en són 28; alguna cosa s'ha guanyat malgrat la crisi. Però una editorial no es fa només amb números i balanços; aquest és el repte de futur d'un Grup 62 ara amb pilot automàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada