El joc de miralls de la realitat aboca a un abisme absurd que l'escriptor voreja i s'hi enfonya, sobretot, per interpel·lar des de la reflexió del record la societat d'avui. Però com que no hi ha més cec que el que no hi vol veure, sabent-se acusada, la cultura acaba arxivant aquests dietaris com un luxe moral. Espero que no passi amb 'Sense nostàlgia', les memòries d'infantesa que es publicaran al febrer, on l'autor situa el joc de miralls en un temps encara no superat que el llibre, crec, pot ajudar a entendre.
A finals dels setanta en Formosa representava Aula Brecht, un espectacle en forma de classe impartida per ell mateix sobre poemes de l'autor alemany. Érem joves, volíem saber-ho tot i canviar el país. Vam proposar-li de fer l'obra en una aula de l'escola de capellans on anàvem de petits. Aquella tarda vam confrontar tots els nostres fràgils miralls i vam posar en abisme unes vides que tot just despuntaven.
Ara la fragilitat de la memòria és abocada al vertigen. El temps és una piconadora que aixafa el pòsit de les generacions que passen fins fer-ne un souvenir que adorna el present i que prepara un futur inert. I així, de la imprescindible petja del llegat cultural en queda tan com dels comerços centenaris del centre de la ciutat: un vague record que es descoloreix a les pàgines dels diaris.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada