12/7/18

Un bon esvalot


L'Associació d'Editors en Llengua Catalana fa quaranta anys amb ple vigor, i ahir al vespre ho van celebrar amb una festa. Tot i les dificultats, que a més de les culturals i polítiques, en ser una associació empresarial són les inherents a l'estructura econòmica de cada moment, aquesta filla, de fet, del Congrés de Cultura Catalana s'ha convertit en un instrument fonamental en aspectes decisius per a la pervivència i consolidació de l'edició en català: primer en la relació amb l'administració, esdevenint-ne l'interlocutor principal; segon en l'assessorament i acomboiament de les empreses que editen en català "en coexistència i competència, en el mateix territori, d’una llengua forta i d’ampli ús com és el castellà", com diuen a la seva web; i en tercer lloc en la difusió i promoció del llibre en català, tant comercialment com cultural.
En quaranta anys hi ha hagut de tot, és clar, però crec que l'equip que ara presideix la coratjosa i intel·ligent Montse Ayats (EUMO) pot estar satisfet del treball fet tostemps.
"Els editors som una secta orgullosa i irreductible", deia fa poc Jorge Herralde. I jo afegiria, que sort en tenim la resta de la societat del caràcter valent i indòmit de l'art d'editar. Aquesta és autèntica clau de volta que empeny algú a l'arriscada aventura de posar a l'abast del lector un llibre que, d'entrada, ni tant sols aquest sap encara que vol llegir; difondre'l i fer-lo visible i acostar-lo al públic. I si a això li afegim fer-ho en català, llavors la cosa ja pren dimensions d'autèntic aldarull (que és el que provoca el parlar i usar normalment el català, segons deia el gran Fèlix Cucurull). O sigui que, editors, esvaloteu-nos molts anys més; ens cal.


Cap comentari: