L'Associació d'Editors en
Llengua Catalana fa quaranta anys amb ple vigor, i ahir al vespre ho van
celebrar amb una festa. Tot i les dificultats, que a més de les culturals i
polítiques, en ser una associació empresarial són les inherents a l'estructura
econòmica de cada moment, aquesta filla, de fet, del Congrés de Cultura
Catalana s'ha convertit en un instrument fonamental en aspectes decisius per a
la pervivència i consolidació de l'edició en català: primer en la relació amb
l'administració, esdevenint-ne l'interlocutor principal; segon en
l'assessorament i acomboiament de les empreses que editen en català "en coexistència i competència, en el mateix territori, d’una llengua forta
i d’ampli ús com és el castellà", com diuen a la seva web; i en tercer lloc en la difusió i
promoció del llibre en català, tant comercialment com cultural.
En quaranta anys hi ha
hagut de tot, és clar, però crec que l'equip que ara presideix la coratjosa i
intel·ligent Montse Ayats (EUMO) pot estar satisfet del treball fet tostemps.
"Els editors som una secta orgullosa i irreductible", deia fa
poc Jorge Herralde. I jo afegiria, que sort en tenim la resta de la societat
del caràcter valent i indòmit de l'art d'editar. Aquesta és autèntica clau de
volta que empeny algú a l'arriscada aventura de posar a l'abast del lector un
llibre que, d'entrada, ni tant sols aquest sap encara que vol llegir;
difondre'l i fer-lo visible i acostar-lo al públic. I si a això li afegim
fer-ho en català, llavors la cosa ja pren dimensions d'autèntic aldarull (que
és el que provoca el parlar i usar normalment el català, segons deia el gran
Fèlix Cucurull). O sigui que, editors, esvaloteu-nos molts anys més; ens cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada