19/7/18

Dels premis (1)


La revista l'Avenç debat sobre què fer amb els premis literaris. En el gremi (escriptors, editors, llibreters) hi ha una tendència a dir que hi ha massa premis, que els d'obra inèdita no serveixen gaire per consolidar ni obres, ni autors, ni lectors, i que no són nets perquè qui paga o edita els controla; i que els premis que cal promoure són els que es donen a obra ja publicada, que són nets, justos i realment serveixen per fomentar la lectura i crear un imaginari literari de qualitat.
Jo no ho veig tan clar com alguns dels que responen a la revista. Què hi ha massa premis, potser. Però la majoria són de festa major i no fan cap mal, ans al contrari, fomenten les ànsies d'escriure, un dret inalienable de qualsevol persona, sigui escriptor 'professional' o a estones perdudes. Què els premis a obra inèdita no són nets, no és exacte; i ho dic amb coneixement. Hi ha de tot, i en certs cassos entenc que, qui es juga els calers, no vol riscos, sinó una bona promoció i que les vendes funcionin, que per això convoca el guardó i es juga els seus calers. I que els premis a llibres editats són nets i vàlids, pregunteu-ho a l'Ateneu. La trifurca del Creixells només demostra que, de tripijocs i d'interessos tèrbols, n'hi ha per tot. I coses així, francament, no fan cap be al foment d'una literatura de qualitat i tal. Un altre cas és la reforma del Sant Jordi d'Òmnium: d'entrada sembla reunir garanties per a l'equanimitat.
Els premis esperonen els escriptors, els ajuden a menjar calent (o no hi tenen dret?) i difonen la seva obra entre lectores i lectors. I més d'hora o més tard solen ser aquests qui decideixen si val la pena seguir llegint aquell autor. I els premis passen, com tot.

Cap comentari: