6/4/17

Presumir, de què?

M'arriben liquidacions de novel·les juvenils just el dia que en Puigdemont inaugura l'estand català a la Fira de Bolonya; ja és casualitat. El president s'omple la boca: sector potent, 90 editorials, 2700 títols anuals... Els meus drets d'autor fan caguera: 400 € de dos llibres que porten més d'una desena i mitja d'edicions cadascun i que, en altres temps, m'han fet voltar per desenes d'escoles de tot el domini lingüístic. Ell i en Manuel Forcano (Ramon Llull) s'han portat A l'Emilia-Romanya 80 creadors per fer-los actuar en fòrums, debats, seminaris i contactes: que el món sàpiga com en som de bons els catalans en això de la literatura infantil i juvenil, que coi!
El que no diuen ni diran és que, a Catalunya, la literatura per a nins i joves s'està morint, entre d'altres, gràcies a la perversa política de la Generalitat vers el sector. Els autors demanaven a l'administració i a la indústria un document de bones pràctiques que evités la letal socialització dels llibres de lectura, però Ensenyament s'hi va negar en rodó (les escoles que més socialitzen són les privades i concertades, per cert). I de l'acompliment de la Resolució Parlamentària sobre la socialització del llibre, tampoc se'n te noticia. Ara be, la cultura catalana enlluerna mig món a Bolonya traient pit d'un gènere on, certament, hi ha excel·lents creadors i experts editors; però que esllangueix miserablement ofegada per falta d'una política seriosa.
Alguns cronistes destaquen que és la primera vegada que un país sense estat és el convidat oficial. Bé, aviat serà també la primera vegada que la cultura convidada no te ni literatura infantil i juvenil. Allò si que serà meritori.