Amb la primavera floreixen
festivals, fires i trobades literàries com la flor dels fruiters. S'acosta Sant
Jordi, el moment de l'any on els escriptors tenen dret a la vida, i fa bonic
posar un novel·lista o un poeta a la biblioteca o teatret local. Hi ha
municipis que organitzen un festival o xarada similar i així justifiquen la
nul·la acció cultural de la resta de l'any. Són trobades lànguides, gairebé
tristes, on els autors es saluden amb la resignació de qui sap que està
condemnat a perdre un dia per no res. Parlen de llibres davant d'un auditori
escàs, en venen pocs i no fan ni cinc. Però amb la seva presència la vila està
en festes i qui s'ha d'omplir la boca del goig i la joia de la cultura ho fa
sense embuts. Quan tornen a casa, la pols del camí els pesa com la llosa dels
anys, i ni l'ampolla de vi que els han regalat els evita l'agror de pensar que
fan una feina que no te cap valor social, tret del de fer de bufó d'una cort
que preferia un humorista o un famós de la tele, però que, per no voler-hi
dedicar diners, ha estat un escriptor. La llista d'aquests espectacles és
llarga, i no sempre a càrrec
d'administracions; hi ha institucions culturals que juguen al mateix
despropòsit. Consulteu cartellera.
També hi ha trobades que
organitzen llibreries, avui mateix hi ha la ja tradicional de la llibreria El
Cucut de Torroella. Es reuniran 70 escriptors, hi haurà bunyols per berenar,
molt de públic, autoritats convidades (no protagonistes), i la Teresa
s'encarregarà de que es venguin molts llibres; ves, li va el negoci. Lectores i
lectors ompliran el carrer, buscaran els autors, els faran preguntes, i l'ofici
d'escriure cobrarà sentit i prestigi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada