Fires i festes

Amb la primavera floreixen festivals, fires i trobades literàries com la flor dels fruiters. S'acosta Sant Jordi, el moment de l'any on els escriptors tenen dret a la vida, i fa bonic posar un novel·lista o un poeta a la biblioteca o teatret local. Hi ha municipis que organitzen un festival o xarada similar i així justifiquen la nul·la acció cultural de la resta de l'any. Són trobades lànguides, gairebé tristes, on els autors es saluden amb la resignació de qui sap que està condemnat a perdre un dia per no res. Parlen de llibres davant d'un auditori escàs, en venen pocs i no fan ni cinc. Però amb la seva presència la vila està en festes i qui s'ha d'omplir la boca del goig i la joia de la cultura ho fa sense embuts. Quan tornen a casa, la pols del camí els pesa com la llosa dels anys, i ni l'ampolla de vi que els han regalat els evita l'agror de pensar que fan una feina que no te cap valor social, tret del de fer de bufó d'una cort que preferia un humorista o un famós de la tele, però que, per no voler-hi dedicar diners, ha estat un escriptor. La llista d'aquests espectacles és llarga, i no sempre  a càrrec d'administracions; hi ha institucions culturals que juguen al mateix despropòsit. Consulteu cartellera.

També hi ha trobades que organitzen llibreries, avui mateix hi ha la ja tradicional de la llibreria El Cucut de Torroella. Es reuniran 70 escriptors, hi haurà bunyols per berenar, molt de públic, autoritats convidades (no protagonistes), i la Teresa s'encarregarà de que es venguin molts llibres; ves, li va el negoci. Lectores i lectors ompliran el carrer, buscaran els autors, els faran preguntes, i l'ofici d'escriure cobrarà sentit i prestigi.