M'escriuen en Paco
Camarasa i en Jordi Canal. Sense dir-s'ho, tots dos tan antagònics
especialistes en novel·la policíaca coincideixen per una vegada en el sospitós
silenci al voltant de la mort d'en Xavier Coma. L'ex-llibreter situa Coma com
una de les més potents influències en la formació cultural de les primeres
generacions de la cultura de masses. El bibliotecari posa el dit a la nafra:
"La independència te un preu", apunta, "ni edicions 62, ni el Departament de
Cultura ni els afeccionats al còmic, el cine o la novel·la negra no l'han
reivindicat". I tenen raó.
Vaig conèixer en Xavier
Coma quan es va fer càrrec de La cua de Palla. Va agafar la moribunda
col·lecció i, afegint-hi 'Seleccions', la va convertir en la millor que hi ha
hagut mai a tot l'estat en qualsevol llengua. El vaig anar a entrevistar una
tarda a casa seva. En poques hores vaig aprendre tant com en cinc anys a la
facultat; potser per això a la llibreria hi tinc encara en primer pla els seus
diccionaris de cinema d'aventures, el del western clàssic, el de novel·la negra
americana, la imprescindible història del còmic 'Del gato Fèlix al gato Fritz',
i algun més.
Però s'ha mort i d'aquí a
dos dies ja ningú no el recordarà. És així d'agraït el país. Al seu funeral
tampoc no hi va anar cap representant de la cultura oficial. Només els amics:
Sagarra, Marsé, Vila-Matas... El BCNegra d'enguany va recuperar Romà Gubern en
una vibrant taula rodona sobre literatura popular i cultura de masses, però ja
no hi ha temps per poder escoltar Coma. En tot cas per a reivindicar-lo i
homenatjar-lo, si és que l'any vinent algú el recorda, encara, i no li sap greu
a cap ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada