L'altre dia, parlant amb
en Joan Pere Viladecans, coincidíem a dir que "al cap i a la fi, només la cultura ens salvarà". Ens salvarà
de la misèria de la condició humana, del cansament indolent de la societat
actual, de l'engany disfressat de postveritat i dels pontífex dels auguris,
bons i dolents. Estic segur que el conseller Santi Vila ho creu així, també. És
de suposar, per tant, que ell és el primer insatisfet amb la rància previsió
pressupostària del Departament per a l'any vinent: 261 milions, 37 menys dels
que havia dit. En tot cas, un percentatge sobre el total que no arriba ni a l'u
per cent (i ja sabeu allò que diuen; que els països europeus de l'entorn estan
sobre el 2%). Per tant, algú o altre que està per sobre d'ell no creu en la capacitat
de la cultura per deslliurar-nos de les xacres socials de la ignorància
(prejudicis, malfiança, desigualtat, fal·làcies...). I no parlo exclusivament
de la Generalitat, també assenyalo a les altres d'administracions que,
progressivament, s'han anat desentenent de la cultura a Catalunya. Ara per la
crisi, ara per castigar el procés, ara per què no hi tenen clients polítics a
qui acontentar, uns i altres s'han desentès de la cultura que els ciutadans de
Catalunya necessitem per viure. Si és que interessa que sobrevivim.
És preocupant que hi hagi
tanta gent de bona fe que cregui que, en aquest com en altres temes, hi ha bons
i dolents. Un país (gran, petit, indepe o no) no se sosté amb aquestes rèmores.
Així no es va enlloc. I que no vinguin amb problemes de diners. Els diners són
els que són, la voluntat és la que els destina a fer créixer la gent o a
empetitir-la. I amb el 0.8% ens estem estabornint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada