La mitjana europea

El conseller Mascarell no és agosarat afirmant, en seu parlamentària, que Catalunya pot assolir la mitjana de lectura europea (68% de la població). L'índex lector català no deixa de créixer malgrat l'enorme esforç que cal fer per integrar la nova emigració i les dificultats econòmiques i polítiques que te la difusió del català, les més dures des dels vuitanta. L'any 2010 estava en un 61'9% i va passar al 65'5% l'any 2013. El treball de tothom qui està implicat en el llibre, amb l'administració al davant, serà la clau de volta de l'èxit. I per ara, com sap el conseller què és la persona més ben informada en matèria cultural del país, malgrat els inconvenients no hi ha ningú que defalleixi. O sigui que avancem.

Ara bé, l'índex lector és una cosa, i el creixement de la industria editorial, la professionalització de l'ofici d'escriure i la consolidació de les "noves vocacions de llibreters i editors", en les seves paraules, és un altre tema. En això no anem tan be. I no hi anem, no és pas per falta de voluntat política; és què és molt més complicat i no depèn imperiosament dels meritoris esforços comuns. Com totes la indústria editorial està sotmesa a les lleis canviants del mercat global, on les llengües minoritàries (en tan que mercats) tenen l'espai que facturen. I punt. D'escriure gairebé mai ningú no n'ha menjat plenament, i no per això s'ha escrit pitjor. I les noves vocacions han de fer encara molt camí (i amb un gran pedregar) per consolidar-se. I en cauran, no ens neguitegem.

Fixem-nos la mitjana europea com a objectiu col·lectiu és el millor que tots els implicats podem fer pel país, però d'aquí a pensar que salvarem la indústria editorial cal més que temps i una canya.