Amb veu de poeta i mirada crítica Narcís Comadira dissecciona els instants terminals de la història d'aquest país que l'han portat a la mort: "La pàtria és morta, i el que queda és soroll", diu el fill de la família Bofill al final de l'obra. I aquest és un discurs d'avui, no de la Renaixença. El Procés (no el de Kafka) s'ha instal·lat a l'escenari del TNC i el duo Comadira/Albertí ho claven en tot: tema, text, format, posada en escena (com m'agrada aquest estil que sembla a mig fer). Haurien fet be els alcaldables d'anar a veure l'espectacle per evitar tan de simbolisme tronat amb que ens ve obsequiant la política local. "En aquest país tot és condemnadament simbòlic, com la nostra cocció lenta", diu el poeta Cordelira. I passa a enunciar una llista de factors d'aquest simbolisme xaró que va de cuiners a polítics passant per escriptors i economistes, tots emblemàtics, però sense cap talent.
I tot plegat per quatre oliveres resseques, insisteix la mare; les de l'hort que la família, amb l'oposició d'un hereu afeblit, vol vendre als russos com els independentistes sobrevinguts es vendran la llengua, la història i la cultura del país a canvi d'uns quants vots a favor del seu projecte partidista, diu el notari Frederic Riu. I amb una televisió cada cop pitjor, rebla Cordelira.
A la sala Gran del TNC la gent no gosava respirar. Ni tan sols va sonar cap mòbil en tota la funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada