22/5/15

FACTORIA SENSIBLE. No ens queda ni la bohèmia

Amb el Pastís amenaçat de tancament, el Marsella vivint a precari, el Pipa Club mudant-se a Gràcia i el record cada dia més llunyà de l'amic pianista dels últims dies de la bodega Bohèmia; els darrers vestigis d'aquella vida precària, desordenada, idealista i literària coneguda genèricament com la bohèmia, i que a Barcelona va perfilar un paradigma de societat artística i cultural, esllangueixen com una espècie animal en vies d'extinció.
A la ciutat de la modernitat i el cosmopolitisme poca gent sap sap qui eren Francesc Madrid, 'Amichatis' o Jaume Passarell (tot i l'exposició que el CCCB va dedicar al Paral·lel). Ja ho se que eren personatges d'un altre temps, de quan Barcelona tot just s'obria al món i els cafès concert, les putes, cupletistes, comediants i periodistes començaven a escriure nit a nit el relat contemporani d'una ciutat que tot just enderrocava les muralles. Però també és cert que aquella manera idealista i vital d'entendre l'art i la cultura va conformar un model de civilització barceloní de bars, matinades i gresques no sempre amb final feliç, propi i original de la ciutat; un model del qual aviat ja no en quedarà ni el record.
A la Barcelona del turisme i el negoci global no hi ha lloc per a una cultura urbana de digressió i ritme pausat. De fet fa nosa i se la fa fora. Greu error, per què ens hi juguem la personalitat que ha fet única i atractiva al món aquesta ciutat des dels temps del modernisme, això que ara s'ha convertit en un imant de nevera que venen als quiosc de la Rambla.