Encara que li han pres, el
títol és de l'Esteve Miralles, intel·lectual circumspecte i FeliuFormosià passional.
M'ho argumenta paella pel mig: el Núvol li reedita el dietari El present
vulnerable, cabdal en la seva obra; Pagès editors l'antologia poètica Papallona
de l'ombra; Adesiara la traducció de la poeta alemanya Else Lasker-Schüler i la
revista El Procés tot un número de més de dues-centes pàgines dedicat a ell.
Per un país que oblida sistemàticament els maîtres
à penser i enalteix a becaris de la cultura i la vida, aquest febrer fa
justícia a una personalitat fonamental en la literatura catalana contemporània
(teatre, poesia, dietaris, traducció). O sigui, el fred d'aquest hivern, a mes
de fer festejar els gats, fa que s'editin llibres i coses d'en Feliu Formosa.
Beníssim.
De totes aquestes
publicacions estic fascinat per la revista El Procés, nata abans de que
comencés l'ídem, ¡no confondre! En Joaquim Roura, ànima del paper, sosté que és
una revista contracultural, tot i que no parla dels Beats, ni de Pau Malvido.
Però, és clar, escrivint sobre gent escassament mainstream com en Formosa, si que se la pot considerar
contracultural. D'aquest doble joc en surt una publicació profunda, exigent i
gairebé única en el gènere que, si no gaudeix de més reconeixement, és per
ignorància, mala fe o per totes dues coses. Però El Procés és la Revue de Paris
que no hem tingut, o The Nwe Yorker que no tindrem. I així no es va enlloc;
perquè de creadors com Feliu Formosa no en surt un cada dia, i menys que en
sortiran si no hi ha espai on dir les coses ben dites, en català i que es
llegeixin, encara que a en Rajoy el procés li piqui el cul. Seran morenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada