Ahir va fer un any de la
mort d'en Xavier Coma. Corpresos per l'insultant oblit a que l'ha condemnat la
cultura oficial, la biblioteca la Bòbila li dedica un cicle de cinema, anomenat
La cacera de bruixes, sic, (La Tapadera Caza de brujas, Trumbo i Buenas noches
y buena suerte), i el número 116 del seu butlletí L'H Confidencial, un referent
per als lectors de novel·la negra.
Ara fa un any dèiem en
aquesta mateixa columna que ja no érem a temps d'escoltar Coma a BCNegra, on
mai va ser convidat, però que s'era temps de reivindicar-lo i homenatjar-lo en
la pròxima edició del festival. Doncs be, ha passat el susdit esdeveniment, i
ni un acte del programa oficial ha recordat Xavier Coma. Lamentable? Si, però
habitual, si no s'és corifeu del mainstream
de la cosa. La llista d'oblidats de la cultura catalana és tant llarga.
I de publicar obres
complertes d'autors traspassats, oblidem-nos-en. Se'm queixava un dia un
editor, que sovint se'ls culpa a ells de no publicar obres completes; un negoci
ruïnós en la majoria dels cassos. Les editorials no són ONG's, ni supleixen la
ineficàcia de l'administració. L'edició d'obres completes fetes amb tota la
cura que calgui ha de ser competència de Cultura (ajuntaments, Generalitat o
qui sigui), i nodrir abastament les biblioteques amb aquests volums enlloc de
dedicar-se a distribuir novetats a les biblioteques, sense pagar drets d'autor
per deixar-los llegir de franc, i fent competència deslleial a editors i
autors.
Això si, quan un escriptor
es mor li posen el seu nom a una escola (així serà odiat per generacions) o a
una biblioteca. I, amb sort, una placa al lloc on va néixer. Com si això fos
política cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada