La darrera transmutació del
camaleó. El duc blanc i negre del paquet de Gitanes i un suau "Bonsoir París,
je m'appelle David Bowie", l'amant de China girl i d'Absolute beginners, i l'aràcnid
gegant que va envair el Mini-estadi una nit de primavera, viuran per sempre el
record d'aquell músic de metro a l'estació del carrer 14 cantant Space Oddity. Quan tot Nova York era part de la meva odissea.
La banda sonora de les nostres
vides ens visita als llocs més inesperats.
Mark Carr Pritchard (guitar), Aynsley Dunbar (drums)
I per si no en teniu prou i voleu una versió més oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada