Viena, París i aquí

Vaig mangar un dels petits i curosos exemplars de La dama del gosset, de Txékhov, que Viena ha editat per commemorar els 50 primers títols de l'exquisida col·lecció El cercle de Viena. Fan la xifra rodona amb El tallador de canyes, de Junichirô Tanizaki, un clàssic de culte de la literatura japonesa. Vaig demanar disculpes al Xavier, llibreter de Vapor Vell, i me'l vaig llegir amb gran plaer abans d'adormir-me. Però em vaig despertar de matinada i, en veure el llibret damunt la tauleta, em vaig desvetllar torbat pels fantasmes del pensament: quin futur tenen propostes editorials d'excel·lència com Viena, i projectes menuts i independents com Vapor Vell? Sobreviuria la llibreria ambulant de Roger Mifflin en aquest paradís fals d'aquí i avui al qual no ens ha portat, precisament, la lectura massiva de bons llibres?

Tinc No plorar, de Lydie Salvayre, (Anagrama); Navegando por el interior, d'Amador González, (Club) i Som una família, de Fabio Bartolomei, (Angle), que reclamen la seva atenció. Els puc dir que la història de la mare catalana de Salvayre és colpidora i que dona llum a l'exili humil i pobre del 39, que el viatge de González per Espanya amb una barca tibada per una euga és una road movie no man's land a l'estil Cormac McCarthy, que Som una família és un tendre relat, ple d'humor, sobre l'experiència vital d'un nen diferent. Els podria dir això i més, i fins i tot parlar de llibres bellíssims que mai no s'editaran. Però les llibreries sucumbeixen a l'especulació urbana, moltes editorials han de publicar pura banalitat per menjar i els autors escriure-la. Ara l'ajuntament de Barcelona s'ha anat a inspirar a París. El model és correcte, ara falta que s'imiti be i ràpid. Van tard.