Novel.les i poder

Canvis sonats a ajuntaments i autonomies; ja sembla que tot hagi d'anar a be només per aquest motiu. Creieu que les vostres novel·les caducaran aviat?, pregunten a Guillem Frontera (Sicília sense morts) i a Margarida Aritzeta (L'amant xinès), dos notables relats sobre el poder, la corrupció i la condició humana. Somriuen. És com preguntar, a aquestes alçades de la història, si Collita roja (1929) va caducar amb l'adveniment a Europa de la socialdemocràcia o amb la transició espanyola (que fa més riure).

Més enllà del detall puntual de la trama, la novel·la interpel·la al lector sobre els més diversos aspectes de la vida. Li qüestiona creences i actituds, li desmunta prejudicis i l'ajuda a obrir els ulls vers el reflex d'ell mateix que es mostra a la vida dels personatges. I si, a més, "parlen d'avui", com deia Rafael Tasis a primers dels cinquanta quan reclamava novel·les policíaques en català, llavors l'argument es posa definitivament del costat del lector del seu temps a la vegada que deixa una petjada formal per entendre un lloc i un moment. I fent-ho així s'entén el nostre temps i el que ens ha precedit. La narració és un art global en l'espai i el temps 'avant la lettre'.

Potser els nous governs locals i regionals desmentiran i/o desmuntaran moltes de les actituds i situacions narrades per la novel·la els darrers anys. Serà bo per a la comunitat. Però que ningú no dubti que la voluntat del poder econòmic per sotmetre al polític i la feblesa moral de part d'aquest són signes de la condició humana transversals en el temps i les cultures. Més aviat o més d'hora hi tornarem. Els nous governants farien be de llegir algunes d'aquestes novel·les abans d'anar a dormir; defensa preventiva.