Contra la calor

Contra la calor, lectures. No hi ha millor estiu que el que passat a l'ombra, amb una beguda fresca i un llibre. No em direu que, amb aquestes onades de calors salvatges, passareu les vacances a sol i serena? Jo en proposo alguns i després feu el que vulgueu; però al setembre no digueu que no us he avisat. Per començar Irene, de Pierre Lemaitre (Bromera), la primera novel·la del poli Camile Verhoeren. Més que un trhiller, un relat on el crim és un element quasi barroc, on París és un decorat i on la depravació humana s'eleva a la categoria d'art. Dir-ne addictiva és poc, dir-ne brillant li escau. Imperdible. Posats a anar de negre, Diez negritos, coordinat per Álex Martín i Javier Sánchez Zapatero (Alrevés), la fórmula magistral per a descobrir noves veus del gènere en espanyol. Del Árbol, Zanon, Ravelo... Amb aquesta davantera, la qualitat del treball dels professors de la Universitat de Salamanca (la més negra de l'estat), està garantit. Els homes de la terra i el mar són les memòries d'infantesa de Sebastià Joan Arbó (Proa), que va publicar el 1961 en castellà que, desapareguda l'editorial Argos, va recuperar a Narracions del Delta (1965) i que ressonen a la novel·la Entre la tierra y el mar (1966), que no va ser publicada en la llengua original fins el 1994. En resum, una obra clau per entendre un autor de la literatura que sobreviu a la guerra, i un ham per visitar el delta de l'Ebre per vacances. Amador González tenia un somni, recórrer espanya amb una barca-carro (llegiu be), tirada per una euga i amb el seu gos. El resultat és, Navegando por el interior (La montaña pelada), un llibre magnífic per anar al poble per vacances. I pels que no sortiu de ciutat però ho anheleu.