Saber o parlar

Fins a quin punt el català vehicular a l’ensenyament és garantia de l’aprenentatge més enllà de la matèria a avaluar? Més que ensenyar català, l’escola ha d’educar en català com a fórmula útil per eixamplar l’ús social de la llengua. Acabar l’ensenyament obligatori amb el nivell C no amplia la comunitat de parlants, amplia la de coneixedors de l’idioma i encara. L'enyorat Joan Solà reclamava com a valor l’incorrecte ús de la llengua que en fan els joves als sms o al twitter. Insistia el Premi d’Honor en que l’important és utilitzar la llengua en la vida quotidiana, i que la correcció ja arribarà, o no, segons les necessitats.

Potser l'escola hauria d'insistir menys en els pronoms febles i més en el foment de l’ús del català arreu. Els joves són la clau per aconseguir que la taca d’oli s’escampi. Els mestres així ho fan, però cal que l'administració els empari. No se fins a quin punt les feixugues classes de llengua allunyen el parlant de l’idioma passant-lo a veure com una matèria avaluable més, una ‘maria’ que, un cop aprovada, cal oblidar perquè no servirà per a res en un carrer castellanoparlant. Els estudiants són el millor patrimoni per capgirar la situació.

Menys hores lectives de català i més català a totes hores pot ser una idea agosarada, però faria que es parlés més.