3/5/10

ELS SINDICATS DE L’EGOISME

Que la reivindicació d’aparcament a cobert per a 21 cotxes provoqui un cacau de 450 trens i 175.000 viatgers és indigne d’una organització que s’anomeni sindicat. Va passar ahir, que plovia a bots i barrals, i tornarà a passar en un servei públic, que financem els contribuents i en un moment en que la crisi deixa a milions de persones sense feina. L’actuació d’aquest sindicat és insolidària i egoista, impròpia d’una organització dita de treballadors.
Ahir els trens de rodalies van recordar els episodis més negres de l’època de Magdalena Álvarez, i la gent, farta, cansada i dolguda en veure com d’insolidaris poden ser els treballadors d’un servei públic, ja ni protestava, de vençuda i derrotada com se sent. Va bé això per sortir de la crisi.
Ara, que ningú s’enganyi, el motiu amagat d’aquesta vaga Monthy Pyton és forçar un nou pols amb la companyia i amb els governs espanyol i català per la seva oposició al traspàs de rodalies. Vull pensar que el conseller Nadal estarà d’acord en que això és intolerable, però també vull que pensi que, si passa, és perquè durant anys l’administració li ha rigut les gràcies als sindicats gremials (pilots, controladors, maquinistes o guardaagulles) com a maniobra per contenir els sindicats de classe.
Ara els surt el tret per la culata.

Dit a El Mon a RAC 1 el 04.05.10