10/5/10

ELS SENYALS D’IDENTITAT TAMBÉ ES TRANSFORMEN

Creada per Ildefons Cerdà com una via transcendental, és a dir, que havia de permetre la ràpida comunicació per l’interior de la ciutat i amb els municipis veïns, la Diagonal necessita adequar-se a l’època actual per poder seguir oferint aquest servei. És per això que la transformació de la via segons les necessitats actuals és essencial, una altra cosa és com es faci.
Paral·lel, Meridiana, Gran Via i Diagonal són els eixos de desplaçament ràpid a través del Pla de Barcelona, la resta són vies urbanes per al tràfic domèstic. Així es va dissenyar l’Eixample i així ha vingut servint a la ciutat sense complicacions extraordinàries; ja voldrien altres ciutats tenir un trànsit com el de Barcelona.
Des d’aquesta perspectiva, la proposta de remodelar el carrer més llarg de la ciutat (11,4 quilòmetres), cal situar-la en la idea d’adaptar l’avinguda a les noves necessitats de desplaçament ràpid, les formes modernes que pren (transport públic, bicicletes, motos...) i a la necessitat d d’arranjar moltes zones degradades. I fer-ne una consulta ciutadana és un exercici de democràcia de primera magnitud. De 1859 fins avui la Diagonal ha donat un excel·lent servei a la ciutat, ara ha arribat l’hora de plantejar una transformació a fi i efecte de que pugui seguir donant aquest servei durant molts anys més.
Però el remodelatge de la Diagonal no es pot fer ni a qualsevol preu ni obviant que la seva història és la història de la Barcelona d’avui. S’hi faci el que s’hi faci, l’avinguda ha de seguir essent el llibre obert que explica la història que va de la Barcelona moderna a la Barcelona contemporània, de la ciutat que trenca muralles i s’expandeix pel Pla, a la que busca sorgir els descosits dels seus extrems i es converteix primer en Zona Universitària, i busca el mar al Fòrum molt després. I damunt d’aquest esquema, el modernisme, el noucentisme, la modernitat burgesa de Francesc Mitjans i el disseny d’Herzog, descrivint la identitat urbana de Barcelona. Qualsevol transformació de la via que suposi una alteració en la visibilitat d’aquest discurs serà un error.
Els 50 metres d’amplada de la plataforma de l’avinguda donen pel que donen, encabir-hi el tram és molt complicat (parades cada 600 metres, girs, espai exclusiu), i visualment força agressiu. És cert que el fet que arribi als dos extrem de l’avinguda gairebé obliga la seva continuïtat pel traçat central, però tanmateix no entenc la obstinació del govern a posar el tram, tan si com no. Un bus silent i poc contaminant fa el mateix servei amb més agilitat, menys complicacions i menor preu. Quin rar interès hi ha al darrera de la idea del tram?
Calen unes voreres extremadament amples si hem quedat que la Diagonal ha de seguir essent una via transcendental per al desplaçament per l’interior de la ciutat i cap als municipis veïns? Cal treure el carril bici de la vorera i fer-ne un de correcte i segregat, això si, però si al comerç les voreres actuals ja els funcionen...Tampoc cal fer de la Diagonal un altre centre comercial, a Barcelona aviat hi haurà més centres comercials que compradors.
Remodelar la Diagonal te sentit si, de forma principal, ha de seguir essent una via de desplaçament troncal pensada per al futur. I el futur és el transport públic i sostenible. No te sentit treure cotxes per posar-hi autobusos o trams si els vehicles s’escampen després per la trama de l’Eixample, que no va ser pensada per aital finalitat. Si es treuen cotxes de la Diagonal, llavors pel tronc central del Pla de Barcelona hi ha de circular menys vehicles; treure’ls d¡un carrer per posar-los en un altre és la tàctica de la minyona que amaga la brutícia sota l’estora. És una decisió que pocs, o cap, polític s’atrevirà a fer, però hauria de ser la gènesi ideològica de la transformació de l’avinguda. Si no, la majoria de canvis seran bons per a res. I en un moment com aquest Barcelona no pot embarcar-se en projectes fútils per molt que políticament puguin ser rendibles.

Semaf

Deixar dos dies a175 mil viatgers sense transport per motius tan peregrins com uns aparcaments, demostra que aquest sindicat no te consciència del que és un servei públic. Potser si rodalies no s’hagués transferit a la Generalitat no haurien anat a una vaga que, evidentment atempta contra el govern català. Quina cara haurien posat els maquinistes si la televisió fes vaga de futbol?



Jordi Martí

Tornar la demostrada capacitat de transformació que te la cultura al ciutadà de Barcelona és l’eix sobre del programa d’actuació de l’Institut de Cultura de Barcelona que el regidor presideix. Superar l’estadi del simple consum cultural posant a l’abast dels ciutadans totes les eines per esdevenir protagonistes de la cultura és la seva aposta per reforçar la capitalitat de Barcelona.