Secrets d'estat

Mai no hauria pensat que les qüestions relacionades amb el sector editorial català fossin considerades secret d'estat, ni que parlar del que fa aquest gremi i de com ho fa posés en perill el futur de la nació fins l'extrem que, aquell qui s'atrevís a dir-ho en públic, fos considerat una mena de Julian Assange o Edward Snowden de via estreta, un enemic públic; però es veu que si. Fa dies vaig comentar algunes coses que havien passat a l'assemblea de l'Associació d'Editors, i algú se'm va llençar al coll exigint que delatés les fonts, cosa que no faré, és clar. Tampoc no acusaré ningú perquè no sóc d'aquesta mena, però hi va haver una intolerable pressió per vàries bandes. 

He estat tres setmanes esperant que Cultura em passi les dades d'inversió en compra de llibres per a biblioteques del 2015, doncs aquest pressupost és un dels motius de queixa dels editors. Dilluns van fer una nota per a tothom, mala passada donat que ho vaig demanar quan ningú més no ho havia fet. Això em passa per tenir miraments.

En resum, la Generalitat es gastarà 181.762 euros més en comprar llibres enguany. El que més augmenta és el capítol destinat a dotar de contingut les noves biblioteques inaugurades el 2014, 150.000 euros, lògic si tenim present que es van inaugurar 16 biblioteques, 4 de noves i 12 trasllats o ampliacions; no les deixaran pas buides. Però el Sistema d'adquisició bibliotecària (SAB), programa d'ajuts a la producció editorial en català, no ha pujat ni cinc, 1.100.000 euros, igual que el 2012 (el 2013 van ser 100.000 menys). O sigui, hi ha biblioteques que no reben un llibre des del mes de juny de l'any passat. És d'això del que es queixen els editors. Essent diners públics, per què tant secretisme?