30/4/15

La llista de Daura

Els llibreters han entès que publicar llistes de llibres més venuts abans de Sant Jordi fetes a la babalà era un greu perjudici per a tothom. Han entès que no es pot dir alegrement que tal ha estat el més venut sense tenir una base documental homologable. I han entès, o algú els ha fet entendre, que per molt que sempre s'hagi fet així, avui en dia deixar anar falsedats d'aquesta mena va contra el sistema del qual ells en són peça fonamental. Libridata no és el mètode perfecte, ha de quantificar més, tabular millor i augmentar la cobertura, però per ara s'han acabat les llistes fetes trucant a quatre amics i posant-hi més pa que formatge (fins ara no arribaven ni a cuinar-se de tant ridícules com eren les mostres). I, sobretot, citant les fonts i com s'obté la informació. Tothom hi surt guanyant, sobretot en serietat i rigor, tothom els ho agraeix i el sector es prestigia. Ja era hora.
De llistes n'hi haurà sempre, perquè els grans grups editorials, que són els qui controlen el Gremi i l'Associació d'Editors, són els primers interessats en que les hi hagi; però que estiguin ben fetes i siguin creïbles. Libridata amb totes les llibreries i superfícies pot ser una eina per a rendibilitzar mediàticament l'esforç publicitari fet per Sant Jordi. A que esperen per reforçar un instrument que és al seu servei?
Les dades són la base d'una informació veraç, i les dels llibres més venuts sempre beneficia a tothom, sobretot als grans. I així de passada es podran refusar afirmacions tan perverses com que es venen més llibres en català que en castellà i que per això ja no cal la immersió; i potser m'estalviaré que cert individu m'insulti vilment per criticar les llistes com les que es feien fins el 2014.