Adéu a la lectura

Rebo un correu d'un estudiant d'ESO que ha llegit amb devoció una novel·la meva. Vol saber més coses dels personatges, de l'autor, de l'entorn que va propiciar la redacció del relat. Ho vol saber tot. Li responc emocionat, doncs no hi ha satisfacció més gran per a un escriptor que el contacte amb els seus lectors. Ara que poca gent llegeix i que la literatura catalana perd visibilitat mediàtica a glopades, la interacció amb lectors tan vitals com aquest jove és una de les escasses raons per a seguir escrivint.

Però en J. creixerà. deixarà l'institut i la professora que li va donar a conèixer el llibre. Potser estudiarà a la universitat i es graduarà i, amb penes i fatigues, tindrà una feina. I, en el menys dolent dels casos, potser deixarà de llegir per plaer, pel simple plaer de gaudir de les històries que ens expliquen altres, pels relats que ens fan volar la ment i créixer com a persones sensibles i lliures. A moltíssima gent li passa. A l'institut els descobreixen els llibres, la lectura i el gust pel coneixement, i amb la joventut es perd, i així es truquen moltes vides de lectors. Per què?

Hi ha algun punt de la cadena del creixement, l'educació i la vida, en definitiva, que falla. L'esforç ingent que fan la majoria de mestres, a les envistes de l'edat adulta queda en un no res. El sistema fagocita els seus fills, els idiotitza i els fa enginyers, metges o paletes, i a tots els nega el coneixement en la matèria més bàsica: la de ser éssers humans. Ja interessa. En Manuel Cuyàs escrivia fa poc que potser no tornarà a parlar a una classe d'universitaris on la majoria estiguin mirant el mòbil i enviant missatges a les xarxes. És això el que queda de l'ésser humà? Pleguem.