20/1/11

I que duri

Després de la reunió de la setmana passada entre els tres presidents, Anna Beneyto, Xavier Mallafré i Antoni Daura, sembla que el bon rotllo s’ha instal•lat de forma oficial entre els gremis de distribuïdors, editors i llibreters; ho reconeixia el nou president dels editors. Ara el que cal és que els bons oficis demostrats per anar tots a una en el complicat sant Jordi no es quedin en flor d’un estiu. Els esforços que editors, llibreters i distribuïdors faran per acostar més els llibres al públic durant la diada, portant volums allà on hi hagi gent (com que serà dissabte sant dependrà molt del temps) i aportar-hi el valor afegit de la presència dels autors, s’ha de mantenir durant tot l’any, enfortint-ho, si cal, amb la col•laboració de les associacions d’escriptors i la Institució de les Lletres Catalanes. Em sorprèn que, ni l’entitat del Departament de Cultura, ni les agrupacions d’autors, fossin convidades a la reunió on es va decidir que fer amb el Sant Jordi. No hi tenen res a dir ni uns ni altres, o és que la part comercial del llibre no en vol saber res de la creativa ni la institucional?
No fa pas tants anys, abans que es pensés que amb sortir uns minuts a la TV ja n’hi havia prou per vendre milers de libres, els autors es recorrien el país de punta a cap presentant les novetats a cada llibreria per petita que fos. La presència d’un escriptor a una vila era un acte cultural, i cadascun dels 100, 50 o 10 lectors presents es convertien en prescriptors sobre 5 o 10 lectors més. I era així, fent taca d’oli, que un llibre es venia. La bona sintonia de Sant Jordi entre editors, llibreters i distribuïdors ha de refundar aquesta sistema de difusió del llibre. No n’hi ha cap millor.