Amb el temps, l’abandó de les administracions superiors i el ròssec, a Salt el concepte, que és la idea que algú es fa a la ment, i el cas, que és l’esdeveniment, la circumstància, s’han confós de mala manera fins acabar com s’ha acabat. La mani de dissabte tenia com a objectiu posar en alerta tot el país d’aquest fet. L’eslògan ‘viure en pau i bé’ no podia ser mes explícit. Perquè a Salt el problema central no és entre locals i immigrants, és entre ciutadans honrats i vàndals.
Arreu on hi viu tanta gent diferent hi poden haver diferències racials, religioses i culturals que, puntualment, provoquin enganxades. Però si la gent viu en pau i bé, els conflictes sempre són menors i no acaben amb revoltes tipus banlieue quan un fet puntual encén el ble.
O sigui, el problema de Salt noi són les mil-i-una nacionalitats i ètnies, el problema de Salt és que és una ciutat llarg temps abandonada a la seva dissort pel poder públic. I així, els casos negatius s’han anat acumulant fina arribar a convertir-se en concepte, en una idea formada a la ment de molta gent. Llavors, qualsevol llumí encén el foc.
Dit a El Món a RAC 1 el 24 de gener de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada