19/7/08

SOBRE EL TANT PER CENT

Les agents literàries han encetat un procés d’associacionisme, cosa lògica si com a col•lectiu tenen interessos comuns a defensar i si volen tenir una mínima veu digna en el context internacional de la compra i vende de dreta d’autor, un mercat cada dia més enrevessat. El que passa és que la unitat d’acció ja s’ha encallat en un dels primers temes que s’han posat a la taula: l’augment del percentatge que perceben per la gestió dels drets d’autors dels seus representats.
Resulta que, històricament, i quan dic històricament em diuen que potser va ser Carme Balcells qui el va fixar, el percentatge ha estat d’un 10% IVA a banda. Però avui en dia la feina d’agent ha canviat molt, les agències tenen més despeses, sobretot perquè han augmentat també els seus serveis, però també perquè el negoci ha crescut i s’ha fet més complex i car, i a la majora de països cobren el 15%. Però la proposta d’augmentar col•lectivament el percentatge fins aquest tant per cent divideix les agents. N’hi ha que hi estan d’acord, n’hi ha que temen perdre autors i n’hi ha que busquen fórmules mixtes com cobrar una quota als autors pels serveis extres de l’agència (webs, assessorament...). Després d’un debat gens senzill han arribat a la conclusió provisional de que cadascú faci el que li sembli, que més o menys és el que es fa actualment. Escriptors, consulteu tarifes.
Si la tendència de créixer cap al 15% s’imposa, cosa lògica, que tal si els autors i les seves filantròpiques però escassament útils associacions es posen d’acord en començar a demanar el 12% en concepte de drets a totes les editorials? O xiularan mirant cap a una altra banda i organitzaran un congrés per parlar del pleonasme?

Publicat al suplement Tendències de El Mundo dde Catalunya