8/1/08

QUI ÉS L’ÚLTIM?

Puntual com les rebaixes, ha arribat la grip, i amb ella les llargues cues a urgències amb les conseqüents empipades.
Es poden resoldre aquestes cues? Amb els quatre rals que te la sanitat pública catalana no, no ens enganyem. Els hospitals d’aquí atenen els pacients que no es poden guarir a Badajoz, per exemple, però no reben ni cinc de la sanitat extremenya; ja sabeu que a Espanya la solidaritat es practica amb el sistema ‘cornut i pagar el beure’.
Que podem fer per apaivagar-les? No anar a urgències si realment no ho necessitem. Una grip és una grip, te un diagnòstic, un tractament i un tempo que tots coneixem i que no es pot alterar. Paciència i paracetamol.
I si ho necessitem perquè se’ns complica o perquè és el nen o l’àvia els que s’empioquen de valent i temem per les seva fràgil salut? Doncs més paciència, que en això en som campions del món tot i no tenir selecció, i a fer cues a l’Hospital o al CAP. I sobretot, no aneu a demanar res a Extremadura, encara us emmalaltiríeu més.

Dit a El Món a RAC 1 del 09.01.08