Amb la caiguda d’ahir de les borses en un nou episodi de xantatge per forçar el rescat financer, el capitalisme especulatiu s’ofega en el vòmit dels seus excessos tant als Estats Units com a Europa. Desesperats per la proximitat de les eleccions nordamericanes, l’únic que saben fer les administracions que han de vetllar perquè no passi el que està passant és injectar-los diners dels nostres impostos, a canvi de tèbies promeses de control que fan riure per no plorar.
L’ultralliberalisme ha topat de morros amb la seva contradicció. Que fàcil és que el mercat s’autoreguli quan hi ha vaques grasses, oi? Ara, quan van maldades, que l’estat vingui a salvar-nos. Socialitzar les pèrdues ultrapassa l’intervencionisme, és ben be planificació econòmica, paraula tabú perquè recorda el socialisme científic. Però és que avui el capitalisme està assistint impàvid a la caiguda del seu propi teló d’acer, i l’únic que podem fer nosaltres és seguir pagant la hipoteca si no volem anar a parar sota un pont. Que si deixem de pagar, no hi haurà Congrés, ni Banc Central ni miracle marià que ens rescati.
Dit a El Món a RAC 1 el 30.09.08
3 comentaris:
Com a mínim ha arribat el final dels temps... o d'un cert temps.
a més de pagar les hipoteques -qui en tingui- o els lloguers -qui pugui- també podem fer alguna cosa -els que sovint en parlem- i no és altra que formar part de la reconstrucció de la raó comunista, dispersa i reeditada, més enllà del significat orgànic del terme desvirtuat per "ismes" d'estat, de partit estalinià o de variants socialdemòcrates -per no dir, de variants nacionalistes interclassistes-, toca activar i proveïr de sentit a la dispersió de respostes. Reivindiquem el dret a conspirar. "conspirer, c'est respirer ensemble", un mot d'ordre del nou anticapitalisme francès... fem els enunciats que indiquin la trama, el comunisme constituent i en xarxa, encara que ens diguin que anem a contracorrent o que som folls... o és que no es tracta d'això? d'anar, precisament, a contracorrent? o és que no es tracta de ser folls, propulsar un punt de fuga i desfigurar aquesta broma pesada?
Ho podem fer respirant plegats i capgirant les formes de renúncia que ens envolten, fins i tot en els grups properes que estan narcotitzats per la via institucional...muntem corrents critics dins i fora dels partits, dis i fora de les famílies, dins i fora dels clubs, dins i fora de les institucions de poder i reproducció...levitem en abstracte dalt d'un món espantós de cacofonia mercantil i delirant.
Com? Per exemple, escrivint per les bandes, fent exercicis de lateralitat i desordre.
Salut i revolta!
PDT: M'he fotut uns quans gots de ví, però no m'en penedeixo del miting.
i una mostra de com es pot intervenir en la subversió, dins i fora, és aquesta que fem quan ens declarem en estat de rebelió dins d'un partit que , per l'espai que ocupa, podria ser un referent i un bon megafon al servei de la revolta, i que ara, ara, declina i s'esvaeix...
clica el nostre blog, estem actius amb un peu a dins i un altre fora.
Publica un comentari a l'entrada