Sorprèn, però, que l'organització no hagi previst una cosa tan evident com una gran llibreria de poesia els dies de la Poefesta. Una llibreria ambulant que vagi allà on van els poetes i el públic, que porti els llibres dels autors que llegeixen i que ho acompanyi d'un fons de tots els que han passat per Oliva en els deu anys. I encara sorprèn més que cap llibreter no els ho hagi proposat. Les llibreries han d'anar més enllà dels murs físics del local, i no us penseu que per internet es fan grans negocis llibrescos. Ca. Els llibres han de sortir sempre a buscar el lector. I si a la Safor ningú ho fa, que els ho proposin a Judith Bosch, Lourdes Mora i Esteve Guardiola, tres ex de Robafaves que estan enllestint l'obertura d'una nova llibreria a Mataró. El local serà a la Muralla; les portes, esperem, obertes al món.
10/4/14
Poemes i llibreries per tot
Els deu anys de Poefesta a Oliva (La Safor) és la història d'un èxit creixent en una normalitat cultural odiada pels que volen destruir la personalitat valenciana i convertir el país en una colònia. Però a Oliva, com a moltes altres viles, no se'n surten. Qui se'n surt és la gent que omple a vessar tots els actes, que llegeix els poetes, que parla amb ells i que s'hi fa fotos talment com 'pop-stars'. Igual com la poeta Àngels Gregori, que va crear el festival aconseguint la complicitat municipal només amb 19 anys, en una dècada el festival ha crescut, d'un vespre a quatre dies, el pressupost s'ha ajustat en 9.000 euros (5.000 de subvenció) i Oliva, poble de poetes, s'ha situat al mapa de la literatura. Catalans, valencians, illencs, bascos, portuguesos i castellans ja saben que, tot just estrenada la primavera, tenen una cita embriagada d'olor de tarongina a la Safor.
9/4/14
Josep Mª Subirachs, el escultor de la Sagrada Família
El sueño de todo creador es el de transformar la percepción social del arte, hacer de su obra el vértice entre un antes i un después en el devenir de la cultura. Cuando Josep Mª Subirachs recibió el encargo de elaborar el conjunto escultórico de la fachada de la Pasión del templo expiatorio de la Sagrada Família (1987-2009), su obra ya había trascendido la historia de la escultura desde la tradición noucentista pasando por la abstracción para regresar al figurativismo, hasta llegar a ser el escultor contemporáneo más importante de Catalunya, según el crítico y estudioso del arte Daniel Giralt Miracle. Josep Mª Subirachs (Barcelona 1927) falleció la noche del lunes en su ciudad natal a los 87 años debido a un proceso neurodegenerativo.
Iniciado por Enric Monjo, de quién fue discípulo, Subirachs realizó un gran número de esculturas y gravados presentes en las calles de Barcelona. El monumento a Francesc Macià (1991) de la plaça de Catalunya, el dedicado a Narcís Monturiol (1963) de la Diagonal, la Evocació marinera (1960) del Passeig de Juan de Borbón o el Homenatge a Barcelona sito en Motnjuïc (1968), son quizás sus obras más populares, además del templo de Gaudí, pero las Tablas de la Ley de la Facultad de Derecho (1959), la fachada del Banco Sabadell en la Rambla de Catalunya (1971), el mural en la estación de metro Diagonal (1969) o en el edificio novísimo del ayuntamiento de la plaça de Sant Miquel (1969), son también obras muy visibles en la ciudad.
De toda su ingente producción cabe destacar Forma 212, escultura situada en les Llars Mundet (1957), y que supone la primera escultura abstracta que se instaló en Barcelona y el primer gran fruto de su estancia en París con una beca Maillol de 1951 y la posterior evolución hacia postulados más expresionistas y vanguardistas. De esa época fue su relación con Tàpies, Tharrats o Cirici Pellicer.
Tarragona, Girona, Dallas, Montserrat, León, Carmona, Amberes, México, Madrid, Sta. Cruz de Tenerife, Lausana (sede del COI), Seúl, Palma de Mallorca, San Francisco, Andorra, el monasterio de Poblet o Mataró son algunas de las ciudades donde puede contemplarse la obra de Subirachs.
Pero Subirachs era de abstracción familiar humilde. Nacido en el Poblenou barcelonés y hijo de un obrero del tinte, la imposibilidad de estudiar arquitectura le llevaron quizás a ser un escultor muy proclive a intervenir en espacios arquitectónicos. Refiriéndose a la Sagrada família solía decir que Gaudí era un arquitecto-escultor y él un escultor-arquitecto, y de ahí la interactuación de la obra de ambos. Estudio Bellas Artes en la Escuela Superior de BArcelona y, tras pasar por los talleres de Monjo y Casanovas, realizó sus primeras obras, de estética mediterránea como Cadaqués (1947) y Desnudo Yacente (1950).
Medalla de oro al mérito en Bellas Artes, Creu de Sant Jordi y Medalla de oro al mérito artístico del Ayuntamiento de Barcelona, entre muchísimas otras distinciones, a pesar de que la obra de Josep Mª Subirachs ha pasado ya sin duda a la historia del arte, no ha conseguido el consenso entre la comunidad artística. Muchos de sus antiguos compañeros vanguardistas, partidarios de dejar la Sagrada Família tal y como estaba a la muerte de su creador, le reprocharon que aceptara continuar añadiendo piezas a la obra de Gaudí. El intenso debate superó los límites del arte para devenir un tema ciudadano y mediático en el cual el escultor, poco proclive a las apariciones en los medios, no salió siempre bien parado. A pesar de ello, es indudable la importancia de la obra de Subirachs en la transición ente los preceptos noucentistes y el arte de la segunda mitad del siglo XX. Su obra, sin lugar a dudas, lo sitúan como una de las figuras claves del arte catalán.
8/4/14
EL TANT PER CENT als mitjans. Segon recull
Els mitjans de comunicació continuen prestant atenció a la publicació de la novel·la EL TANT PER CENT (Crims.cat) ja sigui amb comentaris, crítiques o entrevistes. A continuació us oferim els enllaços de la segona tanda de les més notòries aparicions mediàtiques de la novel·la.
Butxaca. L'agenda cultural de Barcelona
http://www.butxaca.com/ca/llibres/seleccio-butxaca/item/el-tant-per-cent-rafael-vallbona/7055
Tu mateix llibres
http://tumateix-llibres.blogspot.com.es/2014/02/el-tant-per-cent-de-rafael-vallbona.html
Actualitat literària
http://actualitatliteraria.wordpress.com/tag/el-tant-per-cent/
Via llibre (TV3)
http://www.tv3.cat/viallibre
http://www.tv3.cat/videos/4933471/Lectura-Vallbona-i-recomana-Sontag
Somnis. Revista de l'institut de Premià de Mar
http://institutpm.blogspot.com.es/2013/12/rafael-vallbona-soc-un-tastaolletes-i.html
Blanquerna
http://www.blanquerna.url.edu/web/interior.aspx?alias=fb.gabinet-comunicacio.novetats-editorials&id=&idf=1&id_not=6957
M1TV
http://m1tv.xiptv.cat/municipi/maresme/24-hores-maresme-noticies/capitol/la-corrupcio-i-el-trafic-d-influencies-son-dos-dels-temes-que-el-periodista-rafael-vallbona-toca-al-seu-darrer-treball
La Local (Tiana)
http://lalocal.tianat.cat/els-autors-expliquen-les-novetats-del-genere-negre/
Lleida al minut.com
http://www.lleidaalminut.com/noticies/view/id/4415/rafael/vallbona/tant/per/cent/presentacio/llibre/obra/punt/llibreria/dijous/periodista/crisi/actual/
El Punt / Avui (suplement de cultura)
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/725590-per-coneixer-lepoca-actual-en-el-futur.html?cca=1
Ràdio Cornellà: Propera parada, cultura
2/4/14
FACTORIA SENSIBLE. Sempre abril
Per vegades que hi vagi mai no deixa de sorprendre'm la vitalitat cultural de Portugal. Lluny de la centralitat europea, sotmesos al jou de la troika comunitària i amb un govern què, en una demostració esgarrifadora de menyspreu pel patrimoni, s'ha venut 85 Mirós per pagar interessos als creditors internacionals, els creadors no es deixen vèncer per l'agosarada ignorància. Els recents Trienal d'arquitectura i Experimenta Design són un exemple de projecció global; però el mèrit real de la cultura portuguesa, on també tanquen i obren llibreries cada dos per tres, és la força tel·lúrica del teixit creatiu de base. Hi ha poetes recitant pels bars i venent els seus propis versos en fràgils edicions d'autor. Els pintors obren els tallers a visitants i entesos, a falta de teatres públics i amb els ateneus populars sobrecarregats, els músics ocupen els miradors del Tejo a l'horabaixa bo i oferint bellíssims espectacles que només es poden donar a Lisboa.
I així, la petita cultura oblidada pel poder i els mèdia, però que a la fi és la que acaba fent gran un poble, no deixa de bategar arreu del país. I així, els portuguesos saben que mai no han estat derrotats del tot.
D'aquí a unes setmanes farà 40 anys de la revolució dels clavells. El clam de '25 d'abril sempre' torna a ressonar amb força al carrer i fins i tot a l'Assemblea Nacional. Si 'Grandola vila morena / terra da fraternidade' és encara viva a la memòria dels portuguesos, per alguna cosa deu ser. Ells van acabar amb la dictadura; a nosaltres se'ns va morir de vella. Només per això els hauríem de tenir una gran consideració.
Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:
El pre i el post
Amb sant Jordi definitivament convertit en una festa del consum cultural de perfil molt baix, i ara encara més per la urgent necessitat d'activar les vendes del sector abans no l'enfonsin definitivament, s'imposen el pre i el post. L'Avenç, iCat.cat i RBA han fet les seves festes de sant Jordi aquesta setmana (sic!). A l'altre extrem, són moltes les editorials que reserven alguns dels seus millors títols de la temporada pel maig o el juny: "és una època on els llibres tenen més visibilitat i al setembre (Setmana del Llibre en Català) encara són novetat", em diu una editora. És una bona manera de donar-li més recorregut al llibre, enxubat com queda al cap de quatre dies a les atapeïdes taules de novetats de les llibreries. Conec no pocs autors què, un cop presentat el llibre a cuita corrents un dia d'aquests per acontentar l'editor, es desen les millors armes promocionals per al maig. Dos llibreters de renom amb qui parlo també coincideixen; els agrada més el maig/juny que l'abril, i fins i tot que el setembre. Es veu que la rentrée, després d'anys de ser l'únic país on ningú no li feia cas, ara ja comença a enfarfegar. Esperem que no la 'okupin' els mercaders de paper imprès.
Amb aquest intent de separar el gra de la palla, la diada de sant Jordi pren de manera irreversible una dimensió carrinclona, tant culturalment, com política i sentimental, a on mai se l'havia d'haver abocat si, com creia que volíem, els catalans buscàvem una diada que ens projectés nord enllà com el poble culte que presumim ser, i el sant ens salvés de la incivilitat. Però definitivament això no passarà. La vida rude s'ha instal·lat entre nosaltres, per això hi ha qui en vol fugir, cap al pre o el post.
1/4/14
Modest Prats, el cura sabio
En su lección de despedida de la Universitat de Girona, en 2002, Modest Prats concluyó, refiriéndose al degollamiento de 42 mil efraimitas por no saber pronunciar una palatal, asegurando que 'nada es inocuo en el mundo de las letras'. Por aquel tiempo, junto al librero Guillem Terribas, con quien desayunaba cada día, (su monaguillo, le llamaban) y al escritor Josep Mª Fonalleras, hicieron un viaje relámpago de un día a Roma para discernir que café era mejor, si el de Taza de Plata o el de Sant Eustacchio. Ganó el de esta cafetería próxima al Senado, y durante varios años hicieron una romería postmoderna a fin de renovar los votos del santo. La gente sabia es así de sutil cuando ha de argumentar verdades obvias, y el cura y filólogo Modest Prats (Castelló d'Empúries 1936), que falleció el sábado en Girona era el más sabio de los servidores de Cristo y del intelecto.
Hombre afectuoso con amigos y desconocidos, y tan contundente con los vanidosos del poder como amable con la gente sencilla de las parroquias de Medinyà, Vilafreser o Mercadal (Girona), donde estuvo; el cura sabio, como lo apodó Pasqual Maragall, con quién en una ocasión habló durante tres horas sobre al alzheimer, huérfano de padre desde los tres meses, estudió en el seminario de Girona entre los 10 y los 22 años. En 1959, una vez ordenado sacerdote, comenzó los estudios de filología catalana en la Universitat de Barcelona, convirtiéndose en un intelectual comprometido con la lengua, como se encargó de demostrar en Meditació ignasiana sobre la normalització lingüistica (1989), donde denunciaba el falso optimismo respecto el futuro del catalán y aseguraba que la lengua vivía un momento crítico. Con Albert Rossich y Agustí Rafanell escribió el futur de la llengua catalana. Y el zenit como filólogo lo obtuvo junto a Josep Mª Nadal, con quién redactó la monumental Història de la Llengua Catalana, entre 1982 y 1996. En el 2004 le fue concedida la Creu de Sant Jordi y al año siguiente ingresó en el Institut d'Estudis Catalans, miembro de l'Associació Internacional de Llengua y Literatura Catalanes y teólogo por la Pontificia Universitat Lateranense.
Su voz profunda y intensa y su erudita capacidad de discusión, le granjearon el respeto y la admiración en todos los ámbito de la cultura y la política, tanto amigos como contrarios.
En 1981 Prats fue el primer delegado territorial de cultura de la Generalitat en Girona, pero no obstante en 1984 escribió una carta en la que se quejó al conseller Cahner, quién lo había nombrado, del escaso poder que tenía la delegación. Unos años después fue miembro del breve y original Consell Assessor de Cultura de Joan Rigol. También fue director del ?institut de Ciències de l'Educació de Girona.
Las Homilies de Medinyà, un volumen de conferencias y sermones editados por su amigo Xavier Folch en Empúries y con una bella portada del poeta, pintor y amigo Narcís Comadira, fueron quizás su último legado intelectual, pero por encima de todo Modest Prats ejerció su erudición en mil y una tertulias (radiofónicas o de café), en conversaciones a pie de calle o en simples consejos a todos cuantos se le acercaron. Incluso Josep Pla buscó su charla. Y es que Modest Prats era, por encima de todo, un sabio generoso. El lunes se oficiaron sus funerales en la parroquia del Mercadal de Girona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)