Presentació de Platges de la ment

Espais de poesia d'Alella fa aquest dissabte una nova edició de les trobades amb poetes del Maresme.
Albert Calls repassarà la meva obra i junts presentarem
PLATGES DE LA MENT, darrer poemari just acabat d'aparèixer.
Dissabte 29 de març, a les 19h
Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella

Aneu a Espais de poesia

Ensenyar la casa

El llibreter Josep Cots i l'aprenent Eric del Arco van ensenyar la nova casa de la Documenta dimarts al vespre. Anunciaven la presentació del premi Documenta 2013, 'La nostra vida vertical', del jove Yannick García i editat pel jove segell L'Altra, de l'Eugènia Broggi. Com que tot era jove i nou, al bateig el van anomenar 'festa en construcció' i, com en tot natalici que vulgui ser ben considerat, es prometia música i bon vi. Jo hi vaig arribar mig quart abans de l'inici i allà no hi cabia ni una ànima, el sector de les copes resistia heroicament l'allau d'assedegats i, tot i que anàvem avisats de que el recinte estava en obres, no hi havia cap bastida a la que els oficiants poguessin enfilar-se per fer-se visibles; o sigui que vaig haver de limitar-me al dèbil audio de la presentació, i aviat me'n vaig cansar.

És bo que hi hagi gent als actes literaris, i en aquest cas encara és millor pel caràcter simbòlic de recolzament al projecte de la nova Documenta que governarà del Arco i d'homenatge al mestratge de 38 anys d'en Cots. En un moment en que la literatura perd visibilitat als mitjans de comunicació, o sigui a la societat, la gernació que envaïa dimarts un local desmanegat, en mig de la foscor d'un Pau Claris buidant-se rabent a aquella hora del vespre, il·luminat precàriament, sense rètol llampant, i on encara s'hi podia veure la carta de la cafeteria que l'havia ocupat abans, és d'aquelles imatges què ens interpel·len sobre l'avenir de la cultura escrita. Segur que està en fase terminal, com asseguren els àugurs neoliberals? O potser està en construcció d'un nou paradigma més adequat als temps, com creuen a Documenta? Per si de cas, aneu-hi amb temps; hi ha gentada.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA. Platges de la ment

La última veritat

A J.M. Huertas Clavería, en memòria

Han estat molts camins plens de renúncies,

d’absències immòbils, de vides buides.

Els fets són com els tolls de pluja negra

que ofegaven els jocs dels nens als barris.

Per tots has tingut paraules, preguntes

que massa sovint no han trobat respostes.

I a molts t’hi has enfangat les sabates

amb aquell llot negre de mals presagis,

de silencies rovellats, d’intempèrie.

Ara ets a l’andana d’una estació

bruta i allunyada de la ciutat.

Per les vies cavalca la tristesa

que tenalla la mort en el crepuscle.

La última veritat fa tanta por

que només per ella perdem la vida.


Del llibre PLATGES DE LA MENT (ed. Germania) d'imminent aparició

Mapa de llegir

Ens calen mapes per saber on som: mapes de carreteres, de muntanya i polítics; físics, astrals i literaris. Si tinguéssim un bon mapa de tots els estaments de la lectura (llibreries, biblioteques, clubs, tallers, congressos, festivals, encontres, rutes o fires) descobriríem, per exemple, que contra el que es creu, Catalunya és un país força lector; i Barcelona també en això n'és capital europea. Però ningú no el fa aquest mapa; potser convé més que ens rebolquem en victimitzar les mancances i, així, creure'ns poca cosa i fer-nos més dèbils i fàcils de manegar. Hi ha un plànol de festivals de la Institució de les Lletres, però és molt sectorial i d'una simplicitat extrema.

Potser aquest gran mapa del llegir l'acabarà fent Google, com m'adverteix en Juan Insua; tot un símptoma del que volem ser, penso. Per què, com es pot fer una bona política en favor de la literatura si no sabem on som?

A Barcelona hi ha sis festivals literaris de volada. El CCCB en fa tres: Món llegir, Primera persona i Kosmópolis, que dirigeix el mateix Insua. L'ICUB tres més: Barcelona poesia, BCNegra i Barcelona novel·la històrica, i a la conurbació hi ha festivals molt potents com el de poesia de Sant Cugat. La geografia de llibreries ha canviat del tot en cosa de dos anys. Les xarxes de biblioteques no paren de créixer, i per sort han unificat el carnet (què ja els ha costat), però ara cal que coordinin les accions per estalviar despeses i millorar la promoció de la literatura i els escriptors. I així podríem fer una llarga llista dels avantatges d'un mapa del llegir. Però de moment res. Qui digui que no li calen mapes per a anar pel món no és un expert, és un penjat. I la literatura segueix agafada en pinces.

Adéus

Potser penseu que els adéus de Ricard Estruch de la Festa Major i de Toni Comin del PSC no tenen res a veure, però no deixen de ser dos importants actius humans que abandonen sengles llocs de representativitat pública. I hi eren per la seva vàlua, evidentment. I quan la gent que val marxa tothom hi surt perdent, començant pels companys que han estat al seu costat. A Estruch el notava fatigat i amb necessitat de desconnectar quan el vaig veure fa uns dies. No m'estranya, ha donat una bona part dels millors anys de la vida a la Festa Major, que és com dir a la vila. En Comin, amb qui vaig coincidir fa poc a la tertúlia del Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, no estava pas cansat, ans al contrari, sentia la necessitat de continuar empenyent la idea d'un PSC veritablement compromès amb el país, però l'aparell del partit i els seus corifeus l'han acabat empenyent a marxar. Són causes diferents, si, però les conseqüències són les mateixes: hi sortim perdent els graciencs i els catalans.

Entenc l'adéu d'Estruch i aplaudiré sempre la seva ingent tasca en favor de la festa més popular de tot Barcelona, autèntic símbol d'identitat de Gràcia al món. No entenc, ni comparteixo, la defenestració, acompanyada d'un cert escarni a les xarxes socials, de Comin. Però tot són maneres, és clar.

FACTORIA SENSIBLE. Adéu a la lectura

Rebo un correu d'un estudiant d'ESO que ha llegit amb devoció una novel·la meva. Ho vol saber tot dels personatges, de l'autor, de l'entorn que va propiciar el relat. Li responc emocionat, doncs no hi ha satisfacció més gran per a un escriptor que el contacte amb els lectors. Ara que poca gent llegeix i que la literatura catalana perd visibilitat a glopades, la interacció amb els lectors és una de les escasses raons per a escriure.

Però en J. creixerà. Deixarà l'institut i la professora que li va donar a conèixer els llibres. Potser es graduarà a la universitat i, amb penes i fatigues, tindrà una feina. I, en el menys dolent dels casos, potser deixarà de llegir per plaer, pel simple plaer de gaudir de les històries que ens expliquen altres, pels relats que fan volar la ment i créixer com a persones sensibles i lliures. A moltíssima gent li passa. A l'institut els descobreixen la lectura i el gust pel coneixement, i amb la joventut es perd, i així es truquen moltes vides de lectors. Per què?

Hi ha algun punt de la cadena de l'educació i la vida que falla. L'esforç ingent que fan la majoria de mestres, a les envistes de l'edat adulta queda en un no res. El sistema fagocita els seus fills, els idiotitza i els fa metges o paletes, i a tots els nega el coneixement en la matèria més bàsica: la de ser éssers humans. Ja interessa. En Manuel Cuyàs escrivia fa poc que potser no tornarà a parlar a una classe d'universitaris on la majoria estiguin mirant el mòbil i enviant missatges a les xarxes. És això el que queda de l'ésser humà?

Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:

http://www.catradio.cat/audio/797869/Rafael-Vallbona-escriptor-i-periodista

Canviar i canviar

Alguna escola de finances deu dictar que la primera norma per superar la crisi és canviar-ho tot de soca-rel. Com si canviant d'imatge, de raó social o de web ja tinguéssim el problema resolt. El missatge ha quallat fins i tot a Catalunya, que com a bons comerciants som un país conservador. Així, l'antiga màxima local de 'el meu mal no vols sorolls' ha passat a millor vida en dos dies. Fixeu-vos, sinó, en el canvi d'actitud del propi Fèlix Millet: de convicte de delicte a vell xaruc arrogant.

L'Associació d'Editors en Llengua Catalana, per exemple, tot va ser canviar de president, i la primera mesura ha estat prescindir d'Elisabet Parra, que feia disset anys que els portava la comunicació. Neus Chordà, una altra reconeguda professional del ram, s'encarrega ara del tema. Al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona han decidit renovar la façana de l'edifici de la plaça Nova fent un concurs. Els despatxos d'arquitectura de renom només han de comunicar que s'hi volen presentar; els arquitectes de a peu han de presentar un projecte. Feina no n'hi ha, però classes si.

Un altres que canvien són l'Independent de Gràcia, l'únic periòdic de barri que queda a Barcelona. Després de catorze anys (rècord ciutadà), i amb una tirada de 8.000 exemplars i 900 distribuïdors, el diari es proposa fer deures pendents: constituir-se en associació cultural on tots els veïns en poden ser membres amb veu i vot sobre la línia editorial de la publicació, obrir-se més a les nombroses entitats, gestionar nous mercats publicitaris, adquirir la capçalera i, en definitiva, consolidar el model de periodisme de proximitat del qual el país n'és pioner i què, entre la crisi i alguns canvis fatals, n'ha perdut la pistonada.