13/6/14

FACTORIA SENSIBLE. Un adéu als ocells

He clausurat el meu compte a Twitter. Passades les setmanes que em vaig donar de prova m'he adonat que no hi tinc res a dir allà, que no hi he après res del meu interès, i que no m'ha servit per a entendre el món. Celebro que arreu hi hagi milions de persones de tota mena i condició a qui aquest servei els sigui tan útil per viure, però a mi m'ha fet perdre més vida que no pas guanyar-la.
No us dic això per presumir d'apocalíptic, que no en sóc, ni per donar-me-les de hipster, vintage ni de res. Us ho dic des de la necessària modèstia d'algú que sap que el seu és el món d'ahir, en paraules d'Stephen Zweig, què el conjunt de coneixements, experiències i pautes de comportament social amb que va créixer, avui en dia ja només són una petita illa a punt de la sotsobra on a penes m'hi caben els peus; una finestra amb vistes a la humanitat que es va tancant de manera inexorable.
He marxat de twitter i segur que molta gent em dirà que m'he equivocat, que la comunicació d'avui, i amb ella el lògic trasbals de fluxos de coneixement, passa per aquest senzill sistema de dir coses. Segurament que tenen raó. Si ara escric això només és per demanar, si no és molt, el dret a decidir en quin món vull seguir creixent, en el digital o en l'analògic, i a quina velocitat. I, per què no, si vull existir i aprendre amb un peu en cadascun d'ells, encara que els exegetes d'un i de l'altra diguin que és una existència tramposa. No tinc dret a aprofitar el que més em plagui d'ambdós mons? Personalment, veig més clares les coses per aquí. Per molt que algun mal pensat en digui que és una tercera via.

Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí: