Bones petites idees

L'any passat es van editar més llibres en català que el 2012, però el mercat es va seguir empetitint tot i que el nombre de lectors va créixer. En resum: la gent llegeix de franc. Entre la crisi, l'excel·lent xarxa de biblioteques i la pirateria s'està perdent el vell anhel humanista de fer-nos la nostra pròpia biblioteca que ajudi a definir-nos intel·lectualment i estètica i ens eduqui al llarg de la vida. Una biblioteca personal és més que una paret colgada de llibres, és la projecció de la nostra personalitat, refinament i distinció. Diu més a favor nostre que no pas presumir de cotxe, posem per cas.

El proper 5 de setembre s'inaugurarà la 32èna Setmana del llibre en Català amb un 35% més d'editors. Pot ser una bona ocasió per deixar-nos seduir per aquest aparell de sofisticació i cosmopolitisme que en diuen llibre. Un moment idoni per començar a aixecar la nostra biblioteca personal què ens permeti ascendir en l'escala de la dignitat i el reconeixement social.

Els més de trenta llibreters de Gràcia, què han convertit la indomable vila d'esperit lliure en el barri de les lletres de Barcelona, estan posant a punt una fira del llibre pròpia per la propera tardor. A Itàlia no hi ha ciutadeta que no tingui la seva fira del llibre amb autors, editors i activitats. Seria bo que llibreters de tots els barris i ciutats del país fessin la seva fira del llibre, que acostessin al ciutadà la idea de riquesa i prestigi que aporta una col·lecció de llibres personal, per petita que sigui. La fira de Gràcia pot ser un punt de partida. En podem aprendre molt d'aquesta experiència. El moment de fer-ho és ara que les vendes han minvat tant i que la gent llegeix com mai. Són petites idees que sumen.

De contents a enganyats part 2: El paperot de TV3 i altres

El TN de divendres al vespre va dedicar 1'30" a la confessió de Jordi Pujol i més de deu minuts al nomenament de Josep Rull com a número 2 de CDC. Al plató Rull diu que el cas Pujol és un 'afer privat'. Cinisme descarat fet des de la seva tele, que utilitzen quan els convé i enfonsen amb la pèssima gestió de l'incompetent quan consideren oportú. A l'endemà ni tan sols és noticia d'obertura; segona i recollint només les declaracions de l'oposició, per quedar be i encara. Diumenge a migdia (migdia és un dir per què el TN comença a les 16h 21'), obren amb l'esbravada quotidiana de la Sánchez Camacho (que no és la més indicada per demanar explicacions) i una gran revelació de Josep Rull: "ha arribat l'hora de refundar CDC per què el partit és més important que les persones". Com quedem, que no era un afer personal?

A Vilaweb Vicent Partal es lamenta dient que això fa molt de mal a Catalunya, però no aporta gaires arguments i menys hipòtesis, és clar; ells que han sucat de la Generalitat el que no està escrit. Aquí mateix Francesc Marc Álvaro es desmarca per la dreta fent un anàlisi de psicologia familiar del clan Pujol amb tuf de justificació i diversos col·laboradors fan exorcismes varis per tal de foragitar l'empestat i intentar com sigui seguir endavant amb el Procés que els atorga raó de viure. Això si, tothom es lamenta i protesta pel mal tracte que Pujol ha rebut dels mitjans espanyols, com si ells tractessin millor els espanyols. el Punt Avui i l'Ara parlen de les declaracions d'en Rull, com si aquí s'acabés la cosa. El Punt obre amb un no se què sobre turisme, insòlit.

A aquest pas, d'aquí a l'u de setembre els mitjans submisos a les tesis nacionalistes, sobretot els públics, ni es recordaran de l'afer. Ja s'hi esforçaran. El pensament únic imposarà la seva llosa de nou, i el país se'n ressentirà durant anys.

De contents a enganyats part 2: Pujol el defraudador

Jordi Pujol i Soley, la persona que durant tres dècades ha estat alliçonant amb vehemència a tots els catalans sobre els valors i l'ètica política i social des de la presidència de la Generalitat, des dels mèdia públics i ara des de la fundació què paguem tots, ha resultat ser un vulgar defraudador fiscal. Ep, i no és una crítica ni una acusació, ho ha confessat ell mateix.

Com que és un bon cristià, ha demanat perdó i llestos, però no ha fet res per reparar l'ofensa que, per a milers de ciutadans, suposa que el líder en qui molts d'ells van creure i votar de bona fe per a dirigir el país, els hagi enganyat. Pujol va presumir sempre de ser un polític honest, de dir les coses pel seu nom i de no trair mai al país. I ara, amb aquesta confessió, diu ras i curt que ha estafat la voluntat política de milions de catalans durant dècades, però que l'han de perdonar per què ho va fer a fi de be.

I el partit que va fundar encara te la barra de dir que és una cosa privada. I el seu soci (ERC) diu que 'tranquil, Jordi, tranquil'. Impresentable.

Ja és casual que la família Pujol, amb en Jordi el defraudador al davant, s'hagi tornat tan radicalment independentista just ara que comença a sortir a la llum pública la lletra petita del Pacte del Majèstic. tot plegat, trifurques polítiques entre els vells amics i enemics de sempre: la dreta cavernícola espanyola (PP) i la enganyosa i mentidera dreta catalana (CDC i UDC).

Si aquesta mena de personatges sinistres ens han de portar cap a la independència que ningú no dubti que ho fan exclusivament pels seus interessos personals i de classe,

La tesi que sustento a de De contents a enganyats (Ed. 62) cada dia te nous i més poderosos arguments. Encara no l'heu llegit?

Tertúlia estiuenca a Montgat

La posta del sol, tot parlant de llibres i històries, des del fantàstic mirador metropolità de les Bateries de Montgat, i amb una copa d'un dels millors vins d'Alella. Hi veniu?

Negror a la Conca

Va sortir mig en broma a una de les sessions del passat festival Tiana Negre. En Salvador Balcells, autor de la sèrie de novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa, va reclamar els escenaris off Barcelona, com la seva comarca de la Conca de Barberà, idonis per a la novel·la negra. Ho van corroborar els altres ponents, en Lluís Bosch, autor d'Aire Brut, i el què firma, també vinculats amb la comarca. Al cap d'un minut mitja sala havia aixecat el dit per notificar una o altra relació amb el territori amb capital a Montblanc. En mig de la joiosa coincidència algú va dir que potser s'hauria de fer un festival de novel·la negra a aquella comarca, "relacionant-ho amb els cellers de vi", que cada anyada excel·leix més, va afegir un anònim.

En Salvador Balcells va prendre nota d'aquella fal·lera sobtada, va parlar-ne amb en Joan Rendé, escriptor, cellerer d'una nissaga documentada ja el 1604 i nét d'en Josep Mª Rendé i Ventosa, capdavanter de la regeneració de la viticultura catalana i impulsor dels cellers cooperatius, amb el Consell Comarcal, que s'hi ha mostrat entusiasmat, i tots plegats han decidit engegar el primer festival de novel·la negra en català (és a dir, autors catalans o estrangers que hagin estat traduïts), què es farà entre el març i l'abril vinents a diversos cellers de la comarca.

Malgrat la caiguda de vendes, la novel·la negra continua creixent en lectors i interès. Cada any hi ha nous festivals, obren llibreries especialitzades, neixen festivals i col·leccions, com Salamandra Black, que dirigirà Anik Lapointe per a l'editorial barcelonina. Es publica molta negror, si, però ja te més lectors que la novel·la històrica. La corrupció dona tan bons motius.

Tarda a la granja

Editar llibres encara és un treball intel·lectual, és a dir, revolucionari en el sentit transformador. És el primer que vaig pensar en conèixer en Josep Forment. El segon que vaig pensar és que no coneixia ningú més que parlés en aranès amb la mateixa normalitat amb que jo parlo català, és a dir: fora de la Vall, pel mòbil, amb el seu fill i de mil coses quotidianes. Aquella tarda havíem quedat a la Granja de Gavà (casa natal d'en Terenci Moix) per parlar-me d'una col·lecció de novel·la negra que volien tirar endavant des de la petita editorial Alrevés, que havia creat amb quatre socis més. Després de xerrar una bona estoma, vaig decidir que volia publicar un llibre en aquella col·lecció per què l'editor era un home savi què, a més, ho sabia tot de Rimbaud, per què era un home generós i discret, i per què escoltava, avui en dia que els editors només fan que parlar de números, vendes, màrqueting i mai de literatura.

No em calien més arguments, però quan vaig conèixer la resta de socis, l'Ylia, el Gori, el Roger i el Marc, i el director de la col·lecció Crims-cat, l'Àlex Martin, vaig entendre alguna cosa més del sentit profund d'aquesta quimera que és dedicar la vida als llibres, al què diuen i a qui els escriuen. I en Forment era al centre mateix d'aquest paradigma que ens arrossega a tots els que, poc o molt, som part d'Alrevés.

Probablement els llibres ja mai governaran el món, però a qui li importa el món banal i miserable quan, de la traça i la saviesa d'algú, l'art d'un autor s'ha convertit en un llibre que ens pot canviar rotundament la percepció sobre la condició humana? Aquest és l'ofici d'editar llibres, i en Josep Forment, escoltant molt, ho feia amb la passió de la vida.

Pàgina sencera al Cultura/s

El suplement Cultura/s de La Vanguardia dedica una pàgina sencera a 'De contents a enganyats' i 'El tant per cent', amb molt bones crítiques per a ambdós llibres.

FACTORIA SENSIBLE. País de festivals

Primer van ser, o bé l'expressió del lleure cultural d'una certa classe benestant de vacances, o el paradigma de formes culturals d'avantguarda que creixien amb la revolta política i jove. El que són avui ja és més complicat, doncs el mercantilisme o la necessitat de que vinguin turistes tothora ha tergiversat el concepte en ocasions fins l'absurd. Però sigui el que sigui, de la Porta Ferrada i el Canet Roc al Primavera Sound o el Sónar, Catalunya ha estat i és un país de festivals. I l'entorn i el clima normalment hi ajuden.

Hi ha festivals de tot: musicals, de cinema, de teatre, literaris... Ajuntar un seguit d'exhibicions d'un mateix gènere o tema i fer-ne una festa casa plenament amb la nostra forma d'entendre la vida comuna i l'espai públic, és a dir, un ampli espectre de la cultura. I això només pot ser bo. Encara que després hi hagi programacions coherents artísticament i d'altres que només busquen el benefici econòmic. El públic és prou intel·ligent per a escatir les diferències.

Ara be, siguin com siguin, i hi passi el que hi passi, els festivals són una de les marques que ens defineix culturalment el país. Faríem be d'oferir-ho al món de forma compacta, com una manera pròpia de viure i entendre l'art i la creativitat. M'entusiasmo llegint cada primavera l'especial de festivals del Jazz Magazine, o cada gener l'extra de grans exposicions que publica Beaux Arts. Estic segur que una difusió compacta i amb etiqueta pròpia dels festivals culturals de Catalunya a la premsa internacional ens prestigiaria, ens faria nacionalment més visibles.

Escolteu la secció de Catalunya Ràdio fent un click aquí:

http://www.catradio.cat/audio/826487/Rafael-Vallbona-escriptor-i-periodista

Flors i estiu

Reprèn la publicació la revista de viatges Altaïr. Quan va deixar els quioscs ja va anunciar la intenció de tornar, però tal i com van les coses al món editorial els lectors patien. Des de dijous, adaptada als temps, viatgers i sedentaris ja tornen a gaudir d'una publicació exemplar en el seu gremi a: www.altairmagazine.com. La segona bona noticia de la setmana prové del premi de novel·la negra L'H Confidencial, un dels pocs impulsats per una biblioteca que aconsegueixen ressò peninsular. El web The Art Boulevard l'ha escollit com un dels trenta millors guardons de l'estat per l'ample impuls que dona a la carrera de l'escriptor guanyador. Si a això hi afegim la presentació de la primera APP de les rutes literàries dels autors d'Espais escrits i que la comissió de l'any Llull (2016) s'ha posat en marxa, tantes noticies positives en una setmana gairebé ens ennueguen.

Serà veritat això dels brots verds? No. L'actitud estreta i ultraeconomicista d'estats, governs i UE ha deixat la cultura en coma profund. A Europa ha perdut l'estatus d'excepció de què disposava a alguns països; aquí, després d'omplir-se la boca durant anys de la important part del PIB que significava, ara se l'ha deixat caure com qui fa la reestructuració industrial dels alts forns. Les bones noticies que vinguin de sectors com l'editorial són més fruit de la inesborrable voluntat de sobreviure que no pas d'una millora en les condicions de treball. D'aquí a uns anys, quan s'analitzi el per què d'una època culturalment tan grisa, que no es busquin raons sociològiques, que els escriptors també mengen. És per l'abandó social i institucional. De brots, en cultura, ni n'hi ha ni se'ls espera. Són flors que no fan estiu.

Frankfurt i Vic

No ha estat fàcil, i la veritat és que no s'entén si no és per la malfiança entre institucions, però finalment la cultura catalana tindrà una única presència a la Fira de Frankfurt; un sol estand per acabar amb el desgavell dels darrers anys entre l'Institut Ramon Llull, l'Institut Català d'Empreses Culturals i l'Ajuntament de Barcelona, cadascú a la seva en lloc de defensar junts la llengua i la cultura del país. Els editors estrangers què, d'ençà el protagonisme del 2007, han buscat la literatura catalana a la fira més gran del món deuen pensar que ens falta un bull. Els editors s'han quadrat amb tanta benemèrita administració i han arrencat l'acord.

A Vic la cosa estava, si fa no fa, a un pas d'entrar en una dinàmica tant absurda com la de Frankfurt. La fira del llibre de Muntanya va haver de marxar del Cabrerès, va trobar recer dins el paraigües de la Fira Muntanya que es fa al Sucre de Vic a meitats de novembre i el resultat va ser un èxit de promoció i comercial clamorós. Totes les editorials que publiquen llibres relacionats amb la muntanya i els viatges estaven molt satisfetes. Però un canvi programat a l'alcaldia de l'Esquirol va fer que el nou alcalde mogués cels i terra per recuperar la fira que el seu antecessor havia deixat marxar. Fins i tot va convèncer a l'alcalde de Vic per què li retornés el certamen. Nova i fatigant negociació a les envistes del Cabrerès i els editors d'aquest àgil sector tornen a respirar tranquils: la fira seguirà a Vic. Per què, en lloc de ser les administracions les que estan al servei de les iniciatives ciutadanes és al revés? Si els interessos polítics se superposen als culturals és tot el país que s'empantana. I això fa massa anys que passa.

Entrevista a El cafè de la República

Joan Barril entrevista Rafael Vallbona al seu programa El cafè de la República de Catalunya ràdio per parlar de 'De contents a enganyats'. Barril i el seu equip realitzen una entrevista molt ben treballada en tots els aspectes.
Podeu escoltar l'entrevista aquí: http://www.catradio.cat/audio/822932/Lescriptor-Rafael-Vallbona-presenta-el-seu-ultim-llibre-De-contents-a-enganyats

Joan Barril director del programa El cafè de la República

Els crítics de El Punt-Avui, El Mundo i El Periódico, molt satisfets amb 'De contents a enganyats'