9/9/08

UN PAÍS DE MANOBRES

On fa més mal la crisi del totxo sinó en un país on, una part de la seva població activa, fa de paleta perquè no te cap estudi homologable? Doncs això és el que passa a Espanya, entre altres motius, perquè a penes destina el 4’6% del PIB a educació (Corea hi destina el 7 i Finlàndia l’11).
Però aquest no és l’argument decisori. El problema central és el poc prestigi social que te a Espanya, encara avui, l’educació i el coneixement. No ens enganyem, la majoria de la població posa sempre per davant treballar i guanyar diners, encara que sigui en una feina precària i sense cap especialització que li permeti progressar professional i socialment, abans que no pas formar-se i aprendre. I així ens va. País de manobres, economia de totxo, progrés fràgil, inestable i sotmès a qualsevol lleu vaivé de l’economia. I si, en lloc de vaivé, és crisi, com, ara, ja us ho podeu imaginar.
Per sort l’estudi de la OCDE diu que hi ha més joves llicenciats universitaris que mai, avantatges de l’estat del benestar. Una altra cosa és que ho sàpiguen aprofitar, tant ells com les empreses. I condemnar-los a ser mileuristes no és fer cap favor al coneixement.

Dit a El Mon a RAC 1 el 10.09.08

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Penso que el comentari té un cert tuf classista. A més, només dedica una línia a qüestionar el paper dels empresaris i els gestors municipals (o parlamentaris) i moltes als joves i els treballadors no qualificats.

Crisi, poca formació,capitalisme?

Rafael Vallbona ha dit...

No crec que sigui classista dir que el coneixement no te prestigi i que la gent prefereix guanyar calers ràpids abans que passar-se uns anys estudiant i amb poca pela. És la trista realitat.
"Tot obrer ha de ser un intel·lectual en potència", va deixar escrit Karl Marx.
El jove que avui no estudia més enllà del graduat és perquè no vol, oportunitats no li'n falten a ningú. I així els va després quan les vaques són magres. I així ens va a tot el país.
I per cert, et convido a participar al bloc sempre que vulguis i dient el que et vingui de gust sempre dins el respecte degut en un espai públic, per això no tinc per costump ublicar comentaris anònims. Si jo dono la cara dóna-la tu també.
Gràcies.