 |
| La Premià Jazz Orquestra a punt de tocar. Al fons, Àngel Pagès i Ramon Martínez, conductors del Sound System |
A migdia sortíem corrents d'escola per arribar a casa abans no comencés El clan de la una. Després de dinar ens trobàvem a la cantonada de casa i, camí de classe, parlàvem d'un tal Joe Cocker, quin nom havíem sentit per primer cop una estona abans, o d'un disc dels Stones que es deia Sticky... no havíem captat què més. Així, i amb l'orella enganxada al petit transistor esperant el Trotadiscos o Al mil por mil, nit a nit vam anar deixant de ser nens en un país encara atordit.
Moltes tardes passàvem per can Minobis i enganxàvem el nas a l'aparador per veure quina cara tenien els discos que escoltàvem a la ràdio. Allà vam descobrir el George Jackson, de Dylan, el Get it on, de T. Rex o el Whole lotta love, dels Zeppelin. Allà els vam escoltar, gracies a l'amabilitat de la filla de la casa i, després d'estalviar no poques setmanes, allà vam comprar també el primer disc: Eat a home, de McCartney i els Wings.
Els divendres baixàvem corrents al quiosc de l'estació a comprar el Disco Exprés, i a primer de més demanàvem amb afany el Vibraciones, 'La evolución musical de los 70' a can Forcadell. Els carrers de Premià eren escenari dels nostres incerts anhels, i la música donava sentit al diàleg entre l'ànima que emergia i el cos que maldava per esclatar.
Després el trio de Tete Montoliu va passar pel Patronat, i aquell vespre el jazz va donar un sentit nou a l'existència comuna. I amb la Mirasol, Sisa, la Dharma, Música Urbana i tants grups com vam aconseguir fer actuar al Patronat vam saber que la música ja no ens abandonaria mai.
Des d'aquells anys el món ha girat amb molta més rapidesa i violència que nosaltres. Tants somnis arrabassats, tants dies perduts entre la boira de la frustració, tants amics que han sotsobrat entre les convencions socials d'una civilització esgotada.
Ara ens diuen que ens hem quedat enrere per no haver corregut prou, que no hem estat prou pragmàtics. Però quan ja tot ja sembla perdut, només la música, que és on habita el futur, ens ha salvat del desastre. és per això que les 500 emissions de Sound system són també la crònica de la nostra vida.
 |
| Max Sunyé i Emili Maleriola en ple duel de genis de la guitarra. En Pagès s'ho mira, en Ramon medita i el tècnic Carles Soler fa que soni be. |
Sound system és un programa musical que presenten Àngel Pagès i Ramon Martínez cada dimarts de 21 a 22h a Ràdio Premià de Mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada