25/4/11

Quants Txernòbils més calen?

Que la cantant Alyosha gravés el vídeo de la cançó amb la que va guanyar l’any passat el festival d’Eurovisió, a Txernòbil, és un indicador de que la tragèdia nuclear ha impregnat la cultura ucraïnesa, tan com la contaminació ho ha fet amb les seves terres i habitants.
Però en la globalització el problema de Txernòbil ja no és Txernòbil, ni tan sols Fukushima. Els contaminats, terres i éssers vius, estan condemnats de per vida, això no ho resol ningú perquè ningú no sap com resoldre-ho. Tampoc no resoldran res les gesticulacions polítiques per justificar la falta d’una política mundial sobre el tema nuclear com ara l’augment d’un grau més en l’escala de desastres nuclears per poder separar la catàstrofe Ucraïnesa de la Japonesa que proposa la OCDE. Fukushima no és Txernòbil, resa el mantra del gremi nuclear. I què: tot és mal que mata.
El problema real és quants Txernòbils o Fukushimes més calen per prendre una decisió sobre el model de creixement infinit, únic argument del capitalisme. Si hem de seguir creixent sense aturador, no hi ha més remei que produir energia atòmica i, és clar, acceptar els propers Txernòbils que vinguin, això si, sense oblidar aquest trist aniversari.

Dit a El Món a RAC 1 el 26 d'abril de 2011