La nova consellera de
cultura és una persona d'una energia desbordant, capaç de contagiar el més
apàtic i amb una empatia extraordinària. És indubtable que la seva etapa a la
Institució de les Lletres Catalanes ha estat un període dinàmic, que ha engrescat
a molts i, en general, ha contribuït a atorgar major visibilitat a la
literatura catalana. Ho dic bo i reconeixent l'equivocat escepticisme amb que
vaig saludar el seu nomenament el 2013. Les coses com siguin.
Però per a governar el
Departament li caldrà molt més que entusiasme i intel·ligència. A banda de
rescabalar la casa dels efectes depredadors del 155 (que qui digui que en
cultura no s'ha notat, o no sap el que es diu o te mala fe), te el repte de
recuperar una acció política coherent que ressituï la Generalitat com a
institució de referència en matèria cultural. L'erràtica i breu gestió dels
darrers titulars (empesos en part per les circumstàncies), ha minvat el crèdit
polític del Palau Marc fins límits mai vistos ni per la més ineficaç de les gestions;
i mira que n'hi ha hagut.
Jo, que sempre penso que
el primer dia d'un càrrec també pot ser el darrer, crec que la consellera
Borràs farà be en treballar per demostrar, amb fets, que la Generalitat és
l'autoritat màxima en cultura. Potser pensareu que és una obvietat, però a
hores d'ara hi ha poc creadors, gestors o promotors que ho creguin. I
evidentment que tenir pocs diners no ajuda. Però una política clara i sòlida, i
resoldre amb diligència lleis i projectes que han quedat penjats, marca territori.
I això, ara, és urgent. Hi ha en joc el respecte i la serietat que li correspon
al Departament. A la consellera, de qualitats per fer-ho no li'n falten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada