5/1/17

Trenta anys

El 1988 hi va haver la primera vaga general de la democràcia. Pujol va obtenir la segona majoria absoluta, Carme Ruscalleda va obrir el Sant Pau i Mikhail Gorvatxov va ser nomenat president de l'URSS. Aquell any també naixia el Tradicionàrius, festival de música d'arrel tradicional, que va suposar la consolidació del moviment de recuperació d'aquesta música que havien iniciat Jaume Arnella i el Grup de Folk, Jordi Fàbregas i Primera Nota, Toni Oró i l'Orquestrina Galana, els Ara Va de Bo o l'Artur Blasco després, entre d'altres. L'any 1993, l'ajuntament de Barcelona va concedir a l'associació Tram, organitzadora del festival, la gestió del centre l'Artesa, a Gràcia. Amb els anys el Centre Artesà Tradicionàrius, àlies CAT, ha esdevingut el motor principal per a la recuperació, normalització i difusió de la música tradicional catalana i d'arreu del món. Divendres 13 el Tradicionàrius enceta una edició extra per commemorar els seus primers trenta anys de vida. Seran sis mesos de frenètica activitat musical, amb més de 100 concerts i 500 artistes de tot el món.
Al llarg de tots aquests anys de feina mediàticament poc sorollosa però eficaç, la música tradicional ha passat a ser part del pòsit cultural de les generacions joves amb la mateixa naturalitat que el rock o l'electrònica. I de l'aiguabarreig de totes n'ha sorgit un nou relat musical imprescindible per a entendre d'on venim i on volem anar. Tradició i contemporaneïtat. Aquest ha estat un dels grans mèrits del Tradicionàrius. Trenta anys després, ni Pujol ni Gorvatxov no hi són; però el CAT i la Ruscalleda si. Un senyal inequívoc d'autèntica projecció de futur, de cosmopolitisme ben entès.