20/10/16

Ningú no alfuixa

Yoshiyuki Morioka va decidir que a la seva llibreria de Tokio només es vendria un títol. Així, cada setmana dedica tota la seva atenció a una sola obra: xerrades amb l'autor, actes promocionals, clubs de lectura. I al cap de set dies canvia de llibre. L'ofici de llibreter sempre ha estat assetjat pel poder, el mercat o la ignorància, però persones com Morioka demostren què, estimant els llibres per damunt de tot, aquesta és una activitat amb futur. Fa unes setmanes a Donosti s'han reunit llibreters singulars d'arreu per posar-se en la pell del japonès. Des de Tànger, Lisboa, París, Madrid i Barcelona, cinc llibreters han posat en valor les seves iniciatives i tots han coincidit: són els lectors els qui tracen el viatge d'una llibreria.
El recent Liber ha vingut a certificar una idea similar: són les persones que llegeixen les que empenyen l'edició. I per elles treballen els editors i tot l'engranatge que es mou al voltant. Així, a Líber 2016 s'ha comprovat que el sector comença a solidificar una certa represa, però encara és lluny de la recuperació que, per exemple, està demostrant el sector del totxo.
Escriure, llegir, editar o difondre llibres són feines que es construeixen amb un material altament sensible, i en èpoques de convulsió veuen exposada la seva fragilitat a la intempèrie de la indiferència social i administrativa. Llibreters, editors, escriptors i lectors ho saben, però per molt en contra que bufin els vents, no afluixen; des de Tokio a Tànger, Óbidos o el Poblenou, passant per Fira de Barcelona. Els poder públics farien be d'afegir-se a aquest vendaval i deixar de mirar cap a una altra banda fent-se còmplices de la indiferència.