La lluna damunt Galícia

La cita era a les deu de la nit a la pista poliesportiva de Porriño, un nom que, per anar a un concert de Os Resentidos, feia gràcia. La carretereta era el que era, el Renault 5 de lloguer botava d'un costat a l'altra dels incomptables pegats de l'asfalt; era la Galícia dels vuitanta. Sort en tenia de la lluna. La lluïssor entapissava d'un blanc perlat l'asfalt i donava als camps veïns una tènue vida; la callada existència de la vall de Louriña. Fai un sol do carallo, va cantar Anton Reixa davant d'una parella d'àvies rigorosament negres com escarabats que ballaven més que no en tocaven. Era festa. Anys de descoberta de la modernitat, temps de la moguda gallega: la moda, la poesia, el vídeo, el rock. Una època que ha conformat culturalment la Galícia contemporània; un país modern, allà als escarpats confins de la civilització europea. D'aquell viatge en va sortir la sèrie de reportatges radiofònics Galícia caníbal; va ser llavors que vaig saber que, per referir-se a la claror de la lluna, en gallec es diu Luar.

De música celta llavors coneixíem els Chieftains, els Dubliners i algunes coses d'altres grups inspirades en una música que es pot sentir en festivals des de l'Argentina i Cuba a Austràlia i Costa Rica a més d'Irlanda, França, Gran Bretanya, Espanya, Itàlia, Galícia... Vull dir, una música global. Va ser en aquell viatge a la descoberta d'una Galícia jove que despertava culturalment a la modernitat quan vaig descobrir Luar Na Lubre; acabaven de publicar el seu primer disc: A son do ar.

Trenta anys de carreteres, escenaris i milers de discos els han portat a Extra Mundi; final d'etapa, darrer camí sota la claror de la lluna, últims acords de tres dècades: Vexo vostedes en breve amigos. Amb bouzoukis, acordions diatònics, bodhrans, violes de roda i gaites, Luar Na Lubre han convertit els ancestres en contemporaneïtat, la tradició en modernor. Han atorgat vida i veu pròpia a una civilització intensa que es propaga del local al global amb una potència abassegadora. Si la cultura celta és avui admirada arreu, si el seu hipnòtic esplendor desperta interès, segur que els Luar hi tenen alguna cosa a veure.

A mi em va passar una nit de tardor, en una carretera estreta i plena de bonys camí de Porriño.

Luar Na Lubre. Gira de comiat i presentació del disc Extra Mundi, aquest divendres al CAT, en dos passis: 19.30 i 22h.

Encara hi ha entrades per les 19.30. Jo no m'ho penso perdre.