Güell

Si Eusebi Güell hagués sospitat el rebombori què aixecaria el parc que va encarregar a Gaudí l’any 1900 amb l’honorable intenció de fer una promoció urbanística d’alt standing que la Gran Guerra li va fer fracassar, potser s’ho hauria pensat abans d’entrampar-se en la compra de les dues finques de la muntanya Pelada. Però el fracàs d’en Güell el va rescatar l’ajuntament l’any 1926 i el va convertir en parc públic, una iniciativa molt més lloable que la vulgar especulació urbanística, per molt que la firmés en Gaudí.

Ara el parc està amenaçat per la plaga del turista, una espècie invasora que, ens agradi o no, dona de menjar a part de la ciutat; o sigui que toca suportar-lo. Però una cosa és ser amables amb ells, i una altra cosa és donar-los la clau de la finca i que hi facin el que vulguin. No. A Barcelona tots els foravilers hi són benvinguts, però és casa nostra. O sigui que és lògic fer-los pagar per veure el Parc, com és evident que s’hauria de treure del lloc els autobusos i cotxes particulars dels visitants. La resta amb dir que som d’aquí, endavant. Què no paguem arreu del món per veure qualsevol fotesa i no ho considerem pas antidemocràtic? No renego del caràcter d’espai públic del parc, però la barra lliure és impossible. Si per en Gúell fos seria privat.