9/6/11

Retallar i enganxar

On hem arribat gràcies a les noves tecnologies, que el Centro Español de Derechos reprográficos (CEDRO) ha concedit per cinquena vegada el premi ‘Si eres original, eres de libro’, per guardonar aquells estudiants que hagin fet treballs acadèmics sense copiar-los d’Internet. És de suposar que en la pròxima convocatòria el premi tingui una categoria destinada a treballs de més de 140 caràcters, és a dir, més llargs que un twit. El que no se és si tindrà massa participants, perquè la forma sintètica, empobridora i falsament el·líptica dels missatges d’aquesta xarxa social s’ha imposat en un ampli espectre social que va des dels acampats a la Plaça de Catalunya als diputats del Parlament passant per professors, alcaldes i consellers de la Generalitat.
Fa uns dies a Enrique Vila-Matas se li va acudir escriure un article on, bo i reconeixent les raons per a la protesta dels Indignats, introduïa una lleu crítica respecte a l’ús massiu del twitter com a forma d’expressió, i com aquesta mena de llenguatge ha ultrapassat el 2.0 per convertir-se en molt habitual tan en la parla com en la resta d’expressions escrites. I va passar el que havia de passar, és clar. Si escrius sobre Gustave Flaubert, per exemple, ningú bada boca; ara, gosar criticar certes formes culturals de masses que, pel simple fet de ser-ho, hom les considera correctes, imprescindibles i de progrés, doncs llavors et cau el pèl i diputats, consellers, regidors i indignats et diuen de tot menys guapo. I això és el que li ha passat al pobre d’en Vila-Matas.
És clar que, introduir el sentit autocrític al twitter és complicat, (no impossible, hi ha qui ho fa), quasi tan com introduir-hi la intel·ligència. Potser per això triomfa.